17 de novembre, 2011

Tastar sense por al ridícul

Cada vegada són més les persones que em pregunten quins vins els recomano i que em confessen la seva por a tastar vins o a parlar-ne per por a fer el ridícul. En aquest sentit us proposo la lectura de l'article que vaig escriure per la revista Perspectiva núm 108, de l'Adeg, que ha sortit fa uns dies al carrer.


El vi és cultura, és tradició i és economia. Però el vi s’ha convertit també en una moda i el fet d’”entendre” de vins ens aporta una certa pàtina d’autoritat en una trobada o reunió ja sigui al voltant d’una taula o en un encontre informal per prendre una copa.

És per això que cada vegada són més els espais on s’ofereixen cursos de tast de vins i els mitjans de comunicació que anuncien programes i reportatges relacionats amb el món del vi. Fantàstic.
Però la majoria de vegades, per molt que mirem els programes, llegim els reportatges o anem a algun tast, continuem sentint aquella horrorosa por a fer el ridícul. Quantes vegades se’ns ha fet un nus a la gola quan hem hagut de triar el vi en una carta? Quantes vegades hem olorat una copa mirant de buscar aromes a fruites del bosc que no sabem ni quines són? I si a sobre mirem de practicar l’esport de risc que en aquest món del vi és el de llegir les contraetiquetes de les ampolles per que ens guiïn en el tast, hem begut oli.
Aprendre a tastar no és difícil. Tan sols requereix pràctica i unes quantes pautes que es van adquirint amb el temps i l’experiència. Ah! I per descomptat cal tenir en compte que els tastadors no són Déus ni tenen la vareta màgica del coneixement de totes les aromes. Existeixen uns patrons que indiquen que unes certes varietats donaran aromes a uns elements concrets, mentre que altres, conreades en un cert clima o vinificades d’una manera o una altra, en donaran d’altres.

Però de moment no correm tant. Per començar a tastar us recomano que cada vegada que tingueu l’ocasió d’assaborir un vi, ja sigui a casa o al restaurant, aprofiteu els primers glops sense menjar per estudiar-lo mentalment, seguint aquests consells:

Oblidem-nos de buscar aromes que ens recordin a alguna cosa. Tastar és un joc, un “divertimento” i un plaer per als sentits. No ens podem permetre estar en tensió mirant d’olorar una herba o una fruita que ens diuen que està a les aromes i que nosaltres no trobem ni per casualitat. Quan més tranquils estiguem més gaudirem del plaer que provoca l’entrada del vi a la boca i els seus contrastos gustatius.
Relaxem-nos. Si ho aconseguim començarem a notar elements bàsics i gustos com el dolç o el salat, l’amargor, l’alcohol, l’astringència (quan el vi se’ns enganxa amb una sensació secant als costats del paladar), l’acidesa, etc. No cal anar més enllà.

Tasteu diversos vins provant d’identificar aquests gustos bàsics i composeu-vos el vostre tipus de vi ideal. Hi ha persones que prefereixen els afruitats o dolcencs, d’altres es decanten pels vins secs, més salats. A molts els encanten els vins astringents i d’altres els prefereixen frescos, amb acidesa.
Sigui quin sigui el vostre tipus de vi ideal mireu d’identificar-lo i aneu buscant aquells que més s’avenen amb els vostres gustos. És el que jo anomeno el grup Alfa. Per fer-ho podeu consultar els professionals de les botigues especialitzades on us poden ajudar molt en aquesta cerca. Però sobretot no us estanqueu en una sola marca de vi perquè no us ajudarà a comparar.

Quan el vostre paladar els tingui identificats i n’hagueu tastat uns quants, cadascú amb els seus matisos dins la gamma que més us agradi, aventureu-vos a anar una mica més enllà. Podeu identificar si hi ha varietats de raïm que es repeteixen una i altra vegada en els vins que us han agradat, podeu buscar les aromes de fusta que dóna l’envelliment en bótes de roure o, en el cas, per exemple, dels blancs afruitats, podeu mirar de jugar a descobrir l’aroma d’alguna fruita amagada.
Tot això sense presses. És impossible fer-ho tot en un dia. Ni en dos, ni en deu.
Quan ja tingueu el vostre grup de vins Alfa identificat i el conegueu mireu de buscar tres o quatre adjectius que els defineixin (dolç, salat, àcid, etc.) i retingueu-los a la memòria.
A partir d’aquí enceteu la descoberta d’un nou grup i repetiu tot el procés. Si per exemple heu començat amb els blancs afruitats, perquè no fer una incursió al món dels rosats?

Quan hagueu seguit aquest ritual amb dos o tres grups diferents comprovareu com, sense adonar-vos, la vostra ment s’ha anat omplint de conceptes que pot identificar ràpidament perquè té l’experiència del tast conscient que heu estat fent al llarg del procés. Serà aleshores quan la vostra curiositat us demanà més i ja no n’hi haurà prou amb identificar grups.

És aleshores quan val la pena assistir a un curs de tast i quan cal que comencem a escoltar les paraules d’aquells professionals que ens poden guiar en el reconeixement de les aromes i en la descoberta de les particularitats de cada varietat, de cada zona o de cada tipus d’elaboració.

Trobareu una àmplia oferta de cursos de tast per a diferents gustos i nivells a vinoteques, entitats o als programes d’activitats paral•leles a la majoria de les fires del vi que es fan a Catalunya. Aprofiteu-los i aprofiteu també aquests certàmens per tastar petites quantitats d’una gran diversitat de vins a preus raonables i sense haver de comprar ampolles senceres. I si ho podeu fer en companyia i intercanviant sensacions i impressions sobre el vi, molt millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada