14 de novembre, 2011

Apa que no hem canviat en 50 anys

Cinquanta anys poden ser un llarg període de temps o un simple aclucar d’ulls en la història d’una civilització. Tot és relatiu. Però més enllà de posar-nos filosòfics, el pas de cinquanta anys em va permetre comprovar ahir diumenge com ha anat canviant la història de la viticultura en aquest racó de terra penedesenc.

Parlo de la pel•lícula 'Com s’organitza un servei antimíldiu', rodada el 1961 a partir de la bona voluntat i perícia de Lluís Muntan, el director i Jordi Ticó, la persona que ara fa cinc dècades va crear la xarxa d’avisos antimíldiu al Penedès inspirant-se en algunes experiències franceses.

La pel•lícula va servir aleshores per convèncer els viticultors de la necessitat de lluitar contra el míldiu. Ara, 50 anys després, el document ens mostra un Penedès gairebé desconegut, amb àmplies planes de vinyes sense la petjada de la urbanització i amb una població eminentment rural.

No falten les anècdotes o aquelles qüestions que més comentaris aixequen en veure la pel•lícula, com ara el fet que el raïm s’aixafava dins la portadora per fer-ne cabre més quantitat o el sistema que tenien per tal que les mesures diàries a les estacions de control del míldiu arribessin a Vilafranca. A la narració del documental s’estableix que el trasllat d’aquesta informació es feia pel mitjà més ràpid possible, és a dir per telèfon o amb el cotxe de línia.

Sens dubte és un interessant document per comprovar com ha canviat la vinya i com hem canviat tots plegats.

El documental està ara a la Filmoteca de Catalunya i es va poder veure fa dos anys en un primer mini festival preludi del Most. Ara, amb motiu del 50è aniversari la pel•lícula s’ha tornat a projectar aquest passat cap de setmana al Vinseum. Tot i que desconec si hi haurà una tercera oportunitat, recomano que si es torna a projectar en alguna ocasió, tots aquells que puguin guardin un forat a les seves agendes per veure el documental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada