22 d’octubre, 2011

Un viticultor us convida a compartir els seus vins

Us proposo avui la lectura de l'article que vaig escriure per la revista Perspectiva núm 107, de l'Adeg, que acaba de sortir al carrer.

Confesso, una vegada més, la meva admiració pel caràcter francès emprenedor, venedor i comerciant. Hi penso des d’un dels petits miradors situats a la carretera que mena de Banyuls a Catalunya mentre contemplo el paisatge de vinyes escarpades alineades en pendents vertiginosos a costat i costat de la carretera. M’hi he aturat per assaborir una alenada de mediterrània i fer un recés dels inacabables retombs de la ruta.

En sortir del cotxe escolto una veu cortida i ferma, però afable, que crida “un viticultor us convida a compartir els seus vins”. No es dirigeix directament a mi ni m’agafa de sorpresa, perquè porto estona veient com a cada petit mirador de carretera hi ha instal•lada una cabana de fusta d’estil casolà on es promou la venda i la degustació de vins.

M’aturo a observar-lo des d’una certa distància. La cantarella de la invitació es va repetint periòdicament mentre els turistes observen el paisatge. Un o dos s’hi aturen a fer conversa i un d’ells en surt amb un estoig de dues ampolles.

No sé quantes hores s’haurà de passar aquí el viticultor per treure’s un sou de la venda dels seus vins però el miro i no puc evitar de pensar en les desenes de pagesos i elaboradors catalans que conec que segurament ara estan a casa seva.

Sóc conscient que caure en les comparacions és un recurs fàcil i com diu la dita “odiós”, però entenc ara perquè a França un percentatge absolutament contundent de les vendes dels petits elaboradors es realitza en el propi celler o, en aquest cas, amb la venda directa.

Els avantatges són innegables. Aquest senyor que tinc al davant convidant a compartir els seus vins s’està estalviant els marges comercials i el poc interès que puguin mostrar possibles intermediaris vers el seu producte; està explicant ell directament els seus vins als clients i, sobretot, el que és més important, està rebent directament els comentaris i els suggeriments d’aquells que beuen els seus vins.

El pagès català, tret de comptades i honroses excepcions, és extremadament conservador. Segueix fidelment la dita “una collita al celler, una collita al camp i una collita al banc” i raríssimament hipoteca les seves terres per arriscar-se amb noves inversions o iniciatives, en part perquè si ho fa serà malvist per la resta de “companys” de professió que ràpidament s’afanyaran a sembrar la incertesa sobre la viabilitat econòmica de l’explotació. I ay! d’aquells que s’aventurin a fer-ho perquè a més de lluitar contracorrent en el seu entorn hauran de fer front a les seves pròpies famílies i a les reticències de pares o avis.

Malgrat tot, són moltes les explotacions que s’han modernitzat i molts els pagesos que comencen a canviar la seva mentalitat. En algunes zones, com la de la comarca del Priorat, el canvi els ha vingut donat per les circumstàncies externes d’uns quants il•luminats que van fer-los obrir els ulls de la qualitat dels seus productes. En altres, com l’Empordà, els canvis s’estan produint tot just ara que les noves generacions impulsen nous vins nascuts de petits cellers.

Al Penedès, en tant que gran gegant de la viticultura catalana, els canvis són lents i complicats tot i que cada vegada són més els joves viticultors que aposten per crear petits cellers amb productes de qualitat. Un dels cassos més emblemàtics sorgits darrerament és segurament el de Mas Candí, però em venen al cap noms reconeguts com Alemany i Corrió, Pardas o tants d’altres.

Són aquestes petites explotacions les que també haurien de donar un impuls important a l’anomenat enoturisme, del que tan sovint es parla. És cert que s’estan fent passes importants per impulsar-lo però cal tenir present que són molts els empresaris que encara veuen com una molèstia el fet que els turistes visitin les seves instal•lacions per acabar comprant una o dues ampolles. Això sense comptar la distribució dels espais del cellers, poc o gens pensada per la recepció de visites; l’organigrama de la visita; l’adaptació del llenguatge al tipus de públic assistent, etc.

Fa poc vaig tenir ocasió de compartir una incipient experiència d’enoturisme impulsada des del celler Mas Can Colomer de Sant Marçal i l’Hotel Kursaal de Calafell on el consultor turístic Carles Mera lamentava bona part d’aquestes mancances tot i que reconeixia que s’estan començant a fer esforços importants en aquesta àrea.

Suposo un possible símil de comparació seria el de la tortuga de la faula, que avançava lenta però segura. Aquí lents sí. Segurs, espero que també.

1 comentari:

  1. En un país en què la venda dels productes agroalimentaris està centralitzada en les grans cadenes distribuïdores, els productors i els elaboradors agroalimentaris han vist en la venda directa la millor manera de promocionar i comercialitzar els productes que ells elaboren. El que ve a dir que han vist en el turisme un nou canal de comercialització. Tots ells han entès que el turista és un client potencial, i que cal treballar en aquest sentit per donar a conèixer i vendre els vins que ells elaboren.

    ResponElimina