27 d’octubre, 2011

El consum de vi a Espanya és ridícul i la culpa la té en part la nostra generació

Entrevista a Pere Bonet Ferrer, president de la Confraria del Cava de Sant Sadurní, realitzada el passat dia 19 d'octubre i publicada al Penedès Econòmic en l'edició d'avui...

Té la perspectiva privilegiada del sector del cava que li dóna el fet de ser director de comunicació de Freixenet i alhora presidir des de fa set anys la Confraria del Cava de Sant Sadurní. Anuncia que vol deixar aquest darrer càrrec per donar pas a noves persones al capdavant de l’entitat i per tant, aquest podria ser el seu darrer any de presidència. Acaba de tancar una exitosa Setmana del Cava que ha complert enguany la seva trentena edició i continua treballant per la promoció del cava amb la vista posada sobretot en la internacionalització i el suport a les empreses.

Com ha anat la Setmana del Cava?
Fantàsticament bé. Penso que la trentena edició ha estat excel•lent tot i l’actual conjuntura econòmica. Encara ens queda la cursa solidària del País del Cava en suport de la Marató de Tv3 i hem hagut de tancar les inscripcions per la quantitat de gent que teníem. I per la resta tots els actes han estat molt bé. Hem tingut la sort de comptar amb un gran confrare d’honor, el molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas i d’uns confrares de mèrit excel•lents. El congrés del cava ha tingut un altíssim nivell tècnic i la reina del cava i els pregoners ha estat fantàstics. A més la presentació que vam fer aquest any al Molino va ser molt desenfadada i va tenir un gran ressò, com tots els actes.

La crisi també afecta la Setmana del Cava?
L’afecta com a tot. El nostre principal patrocinador és el Consell Regulador del Cava, perquè de fet els actes de la setmana del cava ajuden a promoure aquest producte, però també hem de tenir present que l’organització d’aquets actes comporta moltes despeses i això ens obliga a buscar diverses fonts de finançament que ens han ajudat.

S’han de canviar coses?
Hi ha qui considera que la Setmana del Cava no s’hauria de centrar tant aquí, on el consum del cava ja està força estès, però els actes sempre s’han fet aquí i penso que és important mantenir-los. El que sí fa la confraria és donar a conèixer el cava a altres zones d’Espanya amb l’agermanament amb diferents Denominacions d’origen.

I la reina? En continuarà havent?
En alguna ocasió ens han pressionat força perquè algun any hi hagi un rei del cava i ens han acusat de classistes, però jo penso que les coses estan bé així i sóc partidari de deixar-les com estan. A més el conjunt actual permet oferir un espectacle festiu amb la coronació i els pregons de caire teatral.

L’any vinent acaba el seu segon mandat a la Confraria del Cava. Continuarà presidint-la?
Crec que amb vuit anys al capdavant de l’entitat hauré cobert una etapa. Faig la feina amb molta il•lusió i tots els membres de la junta dediquem moltes hores els dilluns als vespres i altres dies per preparar les activitats però crec en els relleus i penso que seria bo que una altra persona agafés el relleu de la confraria per emprendre nous projectes.

Ha aconseguit tot el que s’havia plantejat, en aquests anys?
Penso que hem tirat endavant tots aquells objectius que inicialment m’havia plantejat. En primer lloc volia normalitzar la imatge del cava, que venia del boicot, i en segon lloc volia internacionalitzar la confraria, cosa que hem aconseguit amb les tres investidures internacionals que hem fet. La primera als Estats Units, a Los Angeles, la segona al Japó i la darrera de nou a Nord-America, a Nova York, on vam situar el Cava al màxim nivell i va tenir un fort ressò, especialment al Japó, on la litúrgia de la confraria lliga molt amb el caràcter del país.

Jo anava a dir-li que veia aquesta litúrgia precisament obsoleta.
I potser molts de nosaltres també des de dins la hi veiem, però quan vas per aquests móns veus que el cerimonial dóna prestigi a l’acte i és molt ben valorat. A més són actes d’investidura que solen durar 45 o 50 minuts i que qui els veu per primera vegada es mostra interessat, és clar que si portes 30 anys veient-ho és més avorrit.

I la propera investidura internacional?
La farem l’any que ve al Brasil. Un país on malgrat que l’economia ara mateix ja no creix tan espectacularment està considerat un país emergent i que té un gran potencial pel cava on el consum del nostre producte creix cada any, S’ha d’aprofitar. L’exportació és la solució a la crisi.

Quan surten a l’estranger tenen quantificada econòmicament la repercussió d’aquestes accions mediàtiques i promocionals?
És molt difícil mesurar la causa-efecte però el que aconseguim és que es parli del cava. A més les estadístiques es poden llegir de moltes maneres però per exemple quan vam arribar al Japó el cava havia experimentat una lleugeríssima davallada de 300.000 ampolles i quan vam marxar, a l’any següent, vam augmentar a un milió. Ho va fer la Confraria? No. Segur que no. Però vam aconseguir que es parlés del cava a molt alt nivell, prestigiar el cava i sens dubte ajudar a les marques a que venguessin millor els seus caves. O sigui que una mica de mèrit si que podem tenir.

De quin tipus de cava estem parlant?
Quan la Confraria surt a l’estranger sempre fa promoció dels caves de gamma alta. És cert que el gran volum d’exportació el formen els caves de la gamma mitja però a banda de les investidures organitzem també actes especialitzats on donem a conèixer els millors caves entre el públic especialitzat, fem introduccions tècniques al cava, parlem i expliquem la nostra diferencia en relació a altres zones, els avantatges del nostre territori, la qualitat dels nostres enòlegs i finalment degustem grans caves amb harmonia amb la seva gastronomia. Són conferències i posades en escena molt qualificades.

I a l’estat espanyol?
Aquí la imatge del cava està molt estandarditzada tot i que cada vegada es valora més el producte de qualitat. Actualment cada celler té com a mínim un cava rosat de gamma alta i un gran reserva, o dos o tres. El cava és un vi molt especial que ha sabut declinar-se en una gamma que molt pocs vins tenen al món. Hem de saber posar-lo en valor.

Com veu la Jove Confraria del Cava?
Fan una feina excel•lent i a més molt difícil, ja que ells promouen el cava en un ambient, els dels joves, que no està acostumat a beure vi. La culpa la tenim nosaltres, els de la meva generació, que durant anys hem dit als nostres fills que vagin en compte amb el vi i quan s’han fet grans han acabat per beure altres coses abandonant la cultura del vi en favor d’altres cultures menys nostres i no tan saludables com el vi, que és part de la Dieta Mediterrània. Això està provocant que el consum de vi en aquest país sigui ridícul. Devem estar a hores d’ara en els dotze litres de vi per persona i any a Espanya, comptant els turistes, que també beuen. És ridícul si tenim en compte que som el país amb major superfície de vinya. I bona part de la culpa la tenim els de la nostra generació.

El futur del cava a curt termini és positiu?
La situació és delicada i ens estem ensortint amb uns esforços importantíssims. Possiblement aquest any el tancarem amb un lleuger augment en volum aconseguit amb molt de treball i esforç per part de tots els elements que conformen la cadena, des del pagès, que està cobrant preus baixos pel raïm, a l’elaborador. Però tots hem de fer aquest esforç per mantenir el lloc de treball de moltes famílies, el paisatge o l’entorn.

Un agricultor podria dir-li que cobra el mateix ara que quan les coses anaven econòmicament bé al sector.
Jo entenc a l’agricultor, però també entenc a l’elaborador, que ha de fer esforços importants per mantenir-se en l’actual situació, i a hores d’ara no es pot fer millor. No obstant, hem de pensar a mig termini i començar a rectificar per millorar el futur de tot el sector.

I de cara a la campanya de Nadal, l’acabarem bé?
Aquest 2011 està sent un any molt difícil i acabarà amb unes eleccions, cosa que no ajuda massa, però penso que podem acabar l’any de forma positiva treballant molt i sobretot gràcies a l’esforç d’exportació que estan fent les empreses del sector.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada