26 de juliol, 2011

Si em tallen les ales marxaré

Us reprodueixo tot seguit l'entrevista publicada en el número 3 del Penedès Econòmic que vaig realitzar fa uns dies al nou president del Consell Regulador de la DO Penedès.

Josep Maria Albet i Noya
President del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès

Elecció a la segona però finalment escollit president.
Jo pensava que hauria sortit ja la primera vegada però vam arribar tard perquè el sector viticultor ja havia triat un candidat i no van voler retirar-li el suport, evidentment. No ho trobo malament en aquest aspecte. A mi m’hauria agradat ser-ho fa més dies perquè em feia molta il·lusió i me’n segueix fent i perquè penso que hi puc aportar l’experiència del sector i coneixedora del mercat, amb l’exemple del que he fet a casa.

Com es lliga això amb la feina de portar una empresa?
Jo porto una part de l’empresa i la seguiré portant. M’alliberaré uns dies per portar el Consell Regulador, però també és cert que el Consell si no hi és el president també funciona.

Continuïtat o canvis?
La idea és aportar tot el que jo pugui i fer coses. En els darrers tres anys, amb en Francesc Pascual de president ja s’ha treballat en aquesta direcció i malgrat que jo no fos president, amb Uvipe hem treballat en aquesta línia i el Pla Estratègic s’ha desenvolupat ja amb els primers resultats. Penso que el mercat està començant a veure el xarel·lo com una varietat qualitativa i que és bandera del Penedès. S’està detectant a nivell català i internacional. Fa poc llegia les conclusions d’una jornada del sud de França en les que parlaven de la necessitat de començar a experimentar amb el xarel·lo posant-lo a nivell de l’albarinyo o el verdejo.

Curiós que allà busquin varietats no autòctones i aquí les reivindiquem.
Cada zona té la seva idiosincràsia i el sud de França és una zona que els ha costat molt agafar una identitat. De fet encara no la tenen i són vistos com a una zona molt productora de vi. És com La Mancha del vi francès.

Pensava que m’anava a dir que era com el Penedès.
Potser ho podia haver estat fa trenta anys, quan el Penedès es va abocar a una gran producció, però d’ençà que va sortir la Do Catalunya, el Penedès es va empetitint. Avui quan parlem de DO Penedès parlem de 8.000 hectàrees, no de les 24.000 que hi ha a la zona del Penedès. Això vol dir que totes les altres van a Cava i a Catalunya o a vi de taula. 

Creu que hem acabat de pair aquesta barreja de tres denominacions en una mateixa zona?
No ho sé. Des de l’organisme de la Do Penedès estem prescindint cada vegada més del que és la Do Catalunya i la Do Cava. En tres anys des de la DO i el Penedès hem provocat que hi hagués més pas de vins del Penedès a Catalunya pel fet qualitatiu. El naixement de la Do Catalunya va apuntalar una Do Penedès qualitativa i ara l’estem acabant de rematar perquè s’ha apujat el llistó de la qualitat i les quotes. Hem fet una tria qualitativa i una tria de preu. Els vins més barats i els menys bons no poden permetre’s el luxe de ser Penedès. A més el Penedès ja ha enfilat una via encarrilada cada vegada més a prescindir del que faci la Do Catalunya o la Do Cava. Estem intentant separar el raïm Penedès de la resta perquè jo estic convençut que el raïm per Penedès es paga bé i l’altre no. Per això estic intentant destriar-ho i poder-ho demostrar. Estic convençut que el raïm de Do Penedès es paga bé, mentre que el de Cava i Catalunya hi ha una part important que no es paga bé i això crea malestar. 

I això com ho entén aquell viticultor que porta habitualment el seu raïm a la cooperativa?
Per això volem saber quin és el preu real del raïm de Do Penedès i de Do Cava. El tema de que les cooperatives no separin és com el de qualsevol empresa. Si una empresa compra i no separa, no sap què paga per una cosa i per una altra. Però a les cooperatives s’hi ajunta un defecte estructural que s’ha quedat tan obsolet que l’haurien de canviar urgentment, que és el de pagar a resultes. Les juntes i les federacions de cooperatives no en volen ni sentir a parlar perquè es posaria en evidència la seva mala gestió, però això és de calaix que ho haurien de fer. És el mínim que se’ls podria exigir després de la quantitat de subvencions que reben de tots els ciutadans. És a dir una gestió eficaç dels seus recursos i que passi per un preu real compromès amb el viticultor abans de la verema, no un preu a resultes del que surti. Això és tan de la prehistòria que haurien d’avortar-ho ja els propis socis de la cooperativa, però ja et dic, les estructures jeràrquiques de les juntes i la Federació de Cooperatives es mouen molt bé en aquest ambient i això els va de primera. Però estan fent mal al sector productor que rebenta de ràbia perquè no pot viure. Els pagesos no poden viure i a sobre que els paguen a resultes volen que els viticultors defensin des dels sindicats el preu del vi. És demencial. Són els gerents els que han de defensar el preu del vi i pagar el raïm com una empresa qualsevol. 

Plantejar això en veu alta ja és un canvi.
Jo ho he plantejat moltes vegades però fins ara no era president de la Do Penedès. És la meva opinió personal, no la del Consell, entre altres coses perquè el plenari encara no s’ha reunit. I a més, encara que alguna gent de cooperatives s’ho puguin prendre com un atac, és mentida. Penso que es faria un favor al sector cooperatiu si decidissin canviar aquest sistema de gestió que tenen. Si els viticultors tinguessin un preu en ferm abans de la verema, com a mínim els donaria tranquil·litat. El que no li donaria tranquil·litat és als altres que haurien de gestionar a partir d’un preu de cost.

Quin hauria de ser aquest preu? Hi ha algun mínim?
El mínim és quan la gent plega, que és el que els està passant ara a les cooperatives, que la gent els plega. A mi m’han ofert vinyes a lloguer pagant el que vulgui perquè el propietari no tingui pèrdues perquè el que guanya a un altre lloc ho ha deposar a la vinya. Això és penós, denigrant i insultant. Una part és el problema de les cooperatives perquè no tenen el tema del pagament ben solucionat i després també que algunes empreses se n’aprofiten, tot s’ha de dir. Algunes empreses que treballen amb cooperatives ja els hi va bé, però els hi va bé fins que acabi morint i després no ho reflotaran. A les cooperatives s’hi ha quedat la gent gran, els que van a temps parcial, els que no tenen futur ni seguidors... el professional que s’ha volgut quedar a la viticultura i és cooperativista està mort. L’estan matant.  

Això està afavorint l’aparició de cellers petits?
Jo espero que si. El Penedès necessita molts més cellers. Només pel mercat català necessitem més cellers. A Catalunya hi ha 10.000 restaurants i des del Penedès no els podem subministrar. Hi ha 3 o 4 empreses que són molt grans i que per volum sembla que ja ho podrien fer, però una carta amb vins de dues o tres empreses solament, cansa. Ha d’haver-hi molta més diversitat. Al Penedès hi ha hagut una sèrie de propietaris que han dormit molts anys refiats de l’ombra del gran roure que els pagava el raïm mitjanament bé. Això d’anar a vendre era com una mica denigrant. Això ara és obsolet totalment. I molts tenen fins i tot cellers antics que amb una mínima inversió podrien reconvertir. A més hi ha l’enoturisme, que apropa el mercat.

I amb totes aquestes idees, perquè li tenen tanta por els sindicats agraris?
Jo crec que no m’han de tenir por, al contrari. Però el que per exemple penso és que el Consell Regulador no està per parlar de preus, entre altres coses perquè ho tenim prohibit. El que sí que podem fer és provocar coses i jo estic convençut que si el Penedès va bé, el preu del raïm pujarà. Però també serà una mica difícil que des de Denominació d’Origen Penedès es puguin pujar els preus de tota la zona del cava i de tot Catalunya. Abans potser teníem més pes però ara sols tenim 8.000 hectàrees. Ens hem empetitit buscant la qualitat com ara amb el projecte que volem tirar endavant de zonificar el Penedès.

Tan petit i dividit?
Si, perquè tenim altres exemples. Treballarem el mapa de sols a fons amb l’Incavi i personatge de pes a Catalunya. De fet està tot inventat i a França s’ha fet molt. Borgonya és l’exemple més clar pel Penedès, o Burdeus i Xampanya en son d’altres. Allà el gran consumidor continua comprant Burdeus, però el bon coneixedor busca algunes zones més concretes. Aquí això ens pot omplir de contingut i de discurs. Tots haurem de posar Penedès i si ho fem ben fet ens pot donar resultats. Ho estem intentant. 

I ja ha començat?
Encara no m’he assegut ni a la meva cadira. Farem canvis al consell, farem canvis a la gestió perquè el Josep Ribas està prejubilat tot i que esperem continuar comptant amb la seva experiència. En Francesc Olivella portarà la gerència, amb una visió més jove i més aproximada al que jo crec que hem de portar, amb una visió més empresarial i àgil, eliminant burocràcia i centrant-nos en tres pilars bàsics:  garantir l’origen, certificar la qualitat i promoció, promoció i promoció amb tots els mitjans i amb tots els recursos que puguem. Això no és un canvi radical sinó una continuïtat amb el que es venia fent, tot i que jo ja els he dit a la gent que espero fer-los córrer una mica. Penso que necessitem fer-ho i si algú no vol córrer, s’haurà de quedar. Penso que les coses s’han de fer ja i sinó la vida és molt curta i no tens temps de canviar res.

Ja el deixaran?
Si em tallen massa les ales en moltes coses ho deixaré perquè no tinc ganes de passar el temps i tinc molta feina. I m’agrada molt els projectes que tinc per desenvolupar a tots nivells, tant de creació de cellers, com de moltes coses. Si no em deixen fer coses que reflexin el meu caràcter hi poden posar un altre. No passa res. 

De tota manera i vist des de fora, amb l’immobilisme que hi ha hagut sempre, costarà.
Si, costarà. Però si no hagués vist possibilitats de fer-ho, no m’hi hagués posat.I tant les empreses grans com les petites m’han donat la seva confiança. I tampoc no voldria fer servir mai el vot de qualitat per decantar entre elaboradors i productors, perquè tots hem de fer una pinya. Crec que puc convèncer a tothom, la prova és que vaig representar els viticultors durant 16 anys al Consell i em sento tan viticultor com elaborador, tot i que com a productor ja m’he independitzat dels elaboradors perquè m’ho consumeixo tot jo i fins i tot compro una mica de raïm.

Ja s’ha vist amb el Conseller?
Ens hem vist però no hem parlat amb calma. D’aquí a un temps parlarem amb calma de propostes per optimitzar recursos per totes les DO catalanes,com per exemple la representació a la conferència de Consejos Reguladores. No cal anar 13 persones a Madrid a fer el funcionari. Dubto d’algunes funcions d’aquesta Federació perquè trepitja terreny a sindicats, etc, però això ja s’exclamaran ells. El que trobo ridícul és que hagin d’anar 13 persones de Catalunya, quan podria anar-hi algú de l’Incavi en representació de tots.

A aquesta proposta li hauríem de sumar la de les ostres i el xarel·lo, que ja va fer en el seu dia, no?
Aquesta la vam plantejar fa dos anys per promoure les ostres del Delta i el vi, però quan ja ho teníem tot a punt les ostres es van morir a causa d’un virus. Ara sembla que ja ho tenen tot solucionat i n’estem tornant a parlar. Penso que és una moguda que afecta des del Delta fins a Alella, que és la zona de producció de xarel·lo lligat a la de les ostres i que pot ser una opció bona i engrescadora.

No hem parlat de varietats
Un dels meus projectes és el d’agilitzar l’homologació de varietats antigues recuperades. És llàstima que la feina que fem les empreses d’investigació no es coordini amb l’Incavi i que l’homologació sigui automàtica. Quan hi ha una investigació que demostra que una varietat és bona i és apta pel conreu, perquè s’ha d’investigar dues vegades, quan ja hi ha fins i tot productes al mercat, camuflats moltes vegades. Penso que s’ha d’homologar més ràpidament i més quan es tracta de varietats autòctones que estaven aquí abans que nosaltres nasquéssim. Plantejar-nos si les volem o no ja va passar amb el sumoll.

Si hagués d’arrencar alguna varietat arrencaria les foranies o millor no tocar-ne cap?
Jo no sé si n’arrencaria cap. Un periodista em preguntava l’altre dia si el Penedès deixarà de ser un jardí de varietats. Jo crec que no. Perquè ho hem de canviar? Ara unes varietats pujaran més perquè les posarem més de moda però el concepte de moda és molt fluctuant.

1 comentari: