31 de maig, 2011

Xarel•lo per casualitat

He estat buscant si existeix alguna jugada en el món del billar que permeti enllaçar una primera bola amb una altra i que aquesta toqui a la tercera, i que la tercera toqui a una quarta... i així successivament. Ni l’he trobada ni crec que existeixi, però és la seqüència que millor escenifica dins el meu cap el naixement del nou vi elaborat per la Irene Alemany i el Laurent Corrió, artífexs, pares i ànimes del conegut Sot Lefriec.

Segons la Irene, tot va començar quan en Ramon Francàs els va presentar l’Empar Moliner i amb ella van conèixer el seu company, el músic Àlex Torío. A banda d’establir amistat, la seva música els va anar inspirant mentre elaboraven al celler i van decidir que el nou vi s’anomenaria igual que el nou disc d’en Torío, és a dir Principia Mathematica (que originàriament és un compendi de lleis de Newton). Per acabar d’arrodonir la jugada ho van lligar amb la imatge gràfica de l’artista Albert Porta, més conegut com Evru i de tot plegat en va néixer un vi i dues presentacions fetes anit a la sala Monasterio de Barcelona: la del disc i la del vi.

Del primer no m’atreveixo a opinar, tot i que em va agradar, perquè la música no ha estat mai el meu fort. Del segon puc dir que es tracta d’un monovarietal de xarel•lo, agradable i franc, que ensenya, més que dissimula, un important treball de lies i una acidesa que promet un llarg recorregut. Durant la presentació del vi la Irene Alemany el va definir com un “xarel•lo per casualitat” perquè l’han fet amb la varietat clàssica penedesenca però seguint el mètode tradicional d’elaboració dels chardonnays de la Borgonya, és a dir fermentat i criat en bótes de roure nou. El seu color groc intens no amaga aquests orígens i l’ampolla escollida per vestir-lo acaba d’arrodonir el paquet amb un daurat marronós que ens adverteix de la singularitat d’aquest blanc.

I per acabar un factor que considero sempre important, el del preu. Ahir, en marxar de la presentació algú em preguntà “què tal el vi?”. “T’ho diré quan sàpiga el preu”, li vaig respondre. Ara sé que el podem trobar a les botigues a 13 euros l’ampolla. Crec que és un preu just per un bon vi.

2 comentaris:

  1. Jajaja! no, que la carambola és quan una mateixa bola toca les altres i jo buscava que s'anessin tocant la primera a la segona, la segona a la tercera, la tercera a la quarta... !

    ResponElimina