15 de maig, 2011

Jordi Bort: El Penedès necessita arribar de forma més efectiva al consumidor

Divendres va sortir al carrer el primer número de la publicació Penedès Èconòmic, que em va fer l'encàrrec d'entrevistar el director general de l'Incavi. L'entrevista és la primera que Jordi Bort concedeix a un mitjà escrit des del seu nomentament i en ella repassa algunes de les qüestions més candents del panorama avitivinícola actual. Aquesta és la conversa.

Parla mesurant totes i cadascuna de les seves paraules. Amb prudència. Sabedor que cadascun dels seus gestos és analitzat minuciosament pel sector del vi català per tal de conèixer una mica més aquest professional de la sumilleria i el màrqueting que encapçala des de fa poc més d’un mes la direcció general de l’Incavi i que ha concedit la seva primera entrevista en profunditat amb motiu de l’aparició del nou Penedès Econòmic.

Jordi Bort, director general de l'Incavi
Com està anant l’entrada al càrrec?

Realment molt bé. Jo ja vinc del sector i crec que per la direcció de l’Incavi el fet que hi hagi una persona que el conegui és important i més tenint en compte que, malgrat la crisi, es tracta d’un sector molt dinàmic, inquiet i amb moltes particularitats. Crec que amb imaginació podem fer moltes coses i a mi ja m’agraden aquest tipus de reptes.

En alguns fòrums se li qüestionen pocs coneixements de la part agrícola.

Respecto que la gent pensi això. Jo sé el que sé de viticultura, de camp i d’enologia però evidentment no sóc agricultor, ni tinc vinyes, ni faig vi, és veritat. L’agricultura és el camp que més ha avançat en aquests anys i al que s’hi dediquen més recursos i més propostes, fins i tot dins del Departament, jo ho trobo bé, ja m’agrada i hi crec; però si es pregunta per possibles solucions i sortides del sector, moltes d’elles passen per vendre més i no pas per entendre si són 12 o 8.000 quilos per hectàrea els rendiments òptims per obtenir una bona qualitat, que això ja ho treballen molt activament des de les Do i des dels propis agricultors, que cada vegada estan més formats i ho estaran molt més perquè des de l’Incavi volem fer molta transferència de coneixements al sector agrari.

Parlant d’agricultors, segons dades de l’Observatori de la Vinya i el Vi, el rendiment econòmic que li queda pagès català per la vinya és molt inferior al d’altres zones comparatives. Això és pot millorar optimitzant despeses o venent més?

Si jo ara fos un professor d’una escola de negocis diria que es poden mirar les coses des de del cost cap a dalt o des del preu final cap a baix. És veritat que hi ha un decreixement de marge, per tant calen bones pràctiques, millor venta, millor percepció de valor dels nostres productes i predisposició a pagar més per un producte. Les dades d’exportació demostren que la predisposició a pagar un preu més alt per un vi català ha augmentat, per tant pugem en valor, encara que decreixem una mica en volum. Això a la llarga ha de permetre millorar aquests marges. El problema és que aquests canvis de marges no venen d’avui per demà. No es pot tocar un botó i dir pujo dos euros o dir que utilitzarem plàstic en comptes de vidre perquè és més econòmic. Crec que el Departament és molt sensible a aquest tema.

Això enllaça amb l’etern tema del preu del raïm.

Què haig de dir jo del preu del raïm? Jo no el marco. La llei de l’oferta i la demanda està aquí.

Tot i que des dels sectors agraris es demana a l’administració que faci d’intermediari.

Jo sóc partidari que les parts parlin per assolir fins comuns. M’estic reunint amb tots els sindicats i sectors agraris i de moment, quan em parlen de la problemàtica, m’estic trobant que no em venen directament a preguntar pel preu del raïm. Em pregunten per problemes del sector, per l’ús de determinats adobs en funció del tipus de viticultura, que poden ser més cars o més econòmics, etc. Aquí si que crec que podem ajudar a decidir i per exemple en termes de viticultura quines bones pràctiques poden ajudar els agricultors a tenir més marge. Fins i tot això pot ser més efectiu que dir-li a algú que ha de pagar el raïm a tant el quilo; a més tenint en compte que tenim moltes varietats i amb moltes particularitats. El tema del preu és el tema i si tingués la solució ja l’hagués aplicat, però penso que hi ha recorregut.

Cal focalitzar en varietats autòctones, diversificar, deixar que el consumidor esculli?

El consumidor és sobirà, per tant hem de saber interpretar què vol el i saber que tenim molts consumidors, el local, el català, el nacional i l’internacional i cada país amb diferents tipicitats. Varietats autòctones? Sens dubte. N’hi ha d’haver perquè, entre altres coses ens ajuden a posar al mapa alguna cosa que és molt autèntica d’aquí. Les altres varietats mal dites foranies, hi són. Si arranquéssim ara totes les varietats que no consideréssim autòctones, hauríem d’estar 10 o 12 anys esperant que aquell terreny es tornés a cultivar. Ara bé si algú em demana per plantar encara que sigui una sola hectàrea, li recomanaré que ho faci amb varietats autòctones perquè ens donaran tipicitat. Estem aconseguint que cada denominació d’origen catalana tingui una o dues varietats abanderades que ens ofereixen un discurs i una identitat pròpia. Les varietats autòctones ens ofereixen una peça més en el discurs que hem d’oferir per arribar al consumidor final per tal que quan parli d’un vi català, a part de dir si li agrada o no li agrada, pugui defensar-lo des d’un punt de vista d’autenticitat i territori.

I un consumidor d’Austràlia, Noruega o Estats Units, per posar alguns exemples, sabrà el que és un xarel•lo o anirà directament a aquelles varietats internacionals que ja coneix.

Quan jo vaig a Noruega, em menjo uns plats que són els que són, no menjo pizza, per exemple. És cert que costarà que coneguin el xarel•lo a Noruega, però d’alguna manera, hem de fer entendre que això és el que fem al nostre territori. A més els països no productors de vi són molt inquiets. Per exemple el Regne Unit on compren per varietats de diferents territoris. Jo cada vegada que hi vaig m’impressiona veure com demanen els consumidors el vi a les botigues. Allà els consumidors del canal particular tenen un gran coneixement dels vins que compren o com a mínim els agrada molt preguntar-ho. Una altra cosa és que hem de saber trobar les paraules adequades i comunicar més orientació client perquè la orientació producte, és a dir parlar tècnicament, al consumidor final l’allunya, sobretot al jovent l’allunya moltísim.

És per aquesta falta d’inquietud que al nostre país estem gairebé a la cua en consum de vi per càpita?

Pot ser per això i perquè al jovent no l’incorporem com l’hauríem d’incorporar al consum moderat de vi. L’hem de sensibilitzar per les vies de vi i salut, no barrejant vi amb alcohols d’alta graduació, cosa que aquí hi ha molta tradició. Hem de ser creatius i explicar-li al jovent que més val gaudir d’una bona copa i apropar el vi als consumidors del futur amb nous formats, amb vins a copes servits amb òptimes condicions de consum... hem de fer un treball molt fort per pensar com comuniquem i a quin canal hem de comunicar per donar diferents missatges. Històricament hem utilitzat un sol missatge per a tothom i aquí ens hem quedat. No hem pensat que possiblement a les dones li hem d’explicar el vi d’una manera, als homes d’una determinada edat, d’una altra... de tipologies de consumidors n’hi ha moltes. És el triple d’esforç però cal fer-ho perquè el consum decreix i perquè som ja el segon país per la cua en el consum de litres de vi per càpita d’Europa. Primer Noruega i després nosaltres.

Parlem del Departament. Les reestructuracions de tramitacions d’ajuts a través d’altres departaments signifiquen un intent d’aprimar l’Incavi?

No. Això és una gestió que es feia des de l’Incavi, dins el Departament d’Agricultura i que ara es farà a les oficines centrals del mateix Departament però precisament per vetllar per fer-ho millor perquè es tracta d’ajuts a tercers països que tenen una complexitat que no tenen altres ajuts.

Estem en un procés electoral als consells reguladors. Tindrem president a la DO Penedès o creu que tornarem a estar com fa dos anys?

Doncs la veritat és que no els ho preguntat. Si per mi fos a l’endemà de les eleccions ja hi hauria d’haver president.

Parlant del Penedès. Què en pensa de la possibilitat de crear la subzona Garraf?

Sé que porten molt de temps parlant del tema i tinc previst de reunir-me amb ells aviat. Crec que les coses ben parlades no tenen perquè no coexistir o estar una dins l’altra. El propi Penedès s’ha de pronunciar encara al respecte.

Tenen característiques suficients per ser subzona?

El que jo he tastat té discurs i es pot explicar d’una manera. Si això vol dir crear una subzona, perquè no?

Des de la seva experiència de sumiller, expert en màrqueting i ara director de l’Incavi, com veu el Penedès?

És una gran zona, amb gran paisatge, amb grans vins, gran empresaris, grans viticultors i amb els ingredients ideals perquè per volum, grandària, varietats, tipus de vi i tipus d’empresa sigui un bon motor per a continuar dinamitzant el sector del vi. Només per volum d’empreses i d’hectàrees, el zoom sempre està al Penedès i tots hem de contribuir a que aquesta gran dimensió que té sigui una inèrcia que acompanyi els demés. No perquè és el millor, no voldria anar en detriment de les altres 10 denominacions, sinó perquè és més gran, i al ser més gran hi ha oportunitats que per grandària venen innates al món empresarial. Qui té més recursos per invertir en màrqueting arriba primer al consumidor final, però pot arribar bé o malament. El Penedès ha d’arribar de forma efectiva perquè és una zona amb una viticultura impressionant, amb una riquesa brutal i amb una gran inèrcia empresarial que si en comptes des ser de la indústria alimentaria, fos de la indústria del ferro, per exemple, se li sabria treure més suc que no pas ara.

I arriba aquesta maquinaria prou bé al consumidor?

No encara. Mentiria i no m’ho creuria jo si digués que si. Hem de fer-ho encara més bé. Hem d’arribar millor. Hem d’expressar-nos, hem d’enamorar i seduir al consumidor. Bon producte el tenim, aquí o al Pla de Bages. Cal ser imaginatius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada