03 de maig, 2011

El Garraf necessita ser subzona vínicola?

Avui proposo la lectura de l'article aparegut al número 104 de la revista Perspectiva de l'Adeg en el que exposo algunes consideracions sobre els anomenats vins del Garraf. Grans vins al meu entendre, però que penso que no necessàriament han d'estar emmarcats en una subzona dins la Do Penedès.

La senzillesa del Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, que acabo de rellegir aquests dies, em recorda que la simplicitat sempre és una gran arma i que tots plegats ens enredem sovint en complicades discussions o teories que no sempre ens porten a res.

En termes vinícoles i molt propers a casa nostra em fa pensar en la controvèrsia sobre si ha d’existir o no una subzona per als vins del Massís del Garraf dins la DO Penedès, una qüestió que els elaboradors de la zona reclamen des de fa temps i que es comença a veure materialitzada amb diverses activitats de l’agrupació d’aquests cellers i viticultors.

El passat mes de març, sense anar més lluny, van organitzar a Sitges la primera Mostra Professional de Vins del Massís del Garraf amb la presència de professionals diversos, directius de l’Incavi i la DO Penedès i amb exposició i degustació dels vins d’aquests cellers.

Durant l’acte, Carles Esteva, president de l'Associació de Viticultors del Massís Garraf, afirmava que s’estan fent “els passos necessaris i sense temors cap al reconeixement de la nostra pròpia identitat com a Massís de Garraf” alhora que el president de la DO Penedès, Francesc Pascual admetia que “el Garraf té identitat per ser una subzona” tot i admetre que el seu reconeixement com a tal és un tema que s’ha d’estudiar.

Acostumo a estar força d’acord amb en Francesc Pascual però he de confessar que jo no acabo de trobar aquesta tipicitat per poder identificar la subzona Garraf tan clarament. Els seus vins són d’una gran qualitat, no ho discuteixo en absolut, però jo no els he trobat encara un tret diferencial que pugui marcar la identitat d’una zona concreta.

Cert que tenen mineralitat, cert que el terreny impregna caràcter i cert que la majoria d’ells es troben delimitats en una zona geogràfica concreta, però és tanta la varietat de vins, caves i escumosos i tantes les varietats de raïm que s’utilitzen que es desdibuixa una mica la seva identitat.

Jo, per exemple, no sóc capaç d’establir les diferències que pot tenir un dels grans vins del Massís del Garraf amb altres grans vins elaborats als costers de l’Ordal o de Mediona per citar algunes zones d’aquest Penedès sovint tant menystingut però amb grans vins que van naixent com a bolets. Sabrà el gran públic consumidor distingir-los?

El que realment s’amaga darrere de tot plegat, de forma totalment lícita, és el del reconeixement de marca per crear un segell amb el que anar a vendre; desmarcar-se d’un Penedès sense prestigi amb un nom, el de Garraf, que els pot obrir portes a curiosos, sumillers i aficionats i a la llarga qui sap si arribar a crear una pròpia denominació Garraf. De moment ja hi ha qui hi ha començat a posar el seu granet de sorra amb una pàgina web amb domini dogarraf.cat i accions al Facebook on es promouen els vins de la zona.

Penso que seria bo que es reconeguessin obertament aquests objectius de segregació que bona part dels elaboradors del Garraf esgrimeixen quan no hi ha micròfons ni autoritats oficials al davant i que d’altra banda no escapen absolutament a ningú. Una altra cosa serà com es conjuguen aquests amb els interessos d’una Denominació d’Origen Penedès que lluita per recuperar prestigi amb un territori unificat. Complicat, certament complicat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada