16 de maig, 2011

El canvi climàtic pot afectar l’escuma i l’envelliment del cava

Divendres va sortir al carrer el primer número de la publicació Penedès Èconòmic, que em encarregar aquest article sobre el cava i el canvi climàtic i algunes de les conclusions del III Congrés Mundial Canvi Climàtic i Vi que es va realitzar el passat mes d'abril a Marbella.


El canvi climàtic és un fet que ja ningú nega i que cada vegada està més present en l’anàlisi de grups de treball com el que tot just aquesta setmana es troba reunit a Abu Dhabi amb motiu de la trobada del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic.

Des del món del vi són diversos els fòrums que s’estan realitzant per analitzar els efectes que l’augment de les temperatures mitjanes pot suposar a mig i llarg termini en la viticultura i per tant en les característiques finals dels vins i caves.

La darrera d’aquestes trobades va tenir lloc el passat mes d’abril a Marbella on es va dur a terme el Congrés Mundial Canvi Climàtic i Vi amb la presència mediàtica de l’exsecretari general de les Nacions Unides i premi Nobel de la Pau, Kofi Annan i d’un nombrós grup d’experts internacional en la qüestió.

El cava, especialment sensible

Amb un interès especial pels escumosos, el congrés de Marbella va dedicar una de les seves taules rodones a analitzar l’afectació que el canvi climàtic pot tenir en els escumosos a partir de les conclusions d’un estudi realitzat per la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que va presentar el seu degà Fernando Zamora.


L’estudi conclou que l’augment de les temperatures fa avançar les dates d’inici de la verema i provoca una acceleració de la maduració del raïm, una major acumulació de sucres, una disminució d’aromes i una pèrdua d’acidesa en el fruit.

Pel cava, segons Zamora, aquestes poden ser conseqüències importants, tenint en compte que es tracta de paràmetres vitals per la qualitat i persistència de l’escuma, degut a la manca de nitrògen que es perd per avançar la verema, i especialment per la capacitat d’envelliment, cosa que segons el doctor, podria fer trontollar l’elaboració dels Gran Reserva. L’estudi elaborat per la Rovira i Virgili, dins el projecte europeu Cenit Demeter, estableix avançaments de la data d’inici de la verema de 25 dies en un període de 35 anys dins la regió del cava i un augment considerable de les temperatures en el mateix període.

Zamora creu que aquests paràmetres tenen un impacte directe en la qualitat de l’aroma dels escumosos, tant pel que fa referència a la maduresa de la pell com en el contingut de nitrògen que serà el que després donarà lloc a la formació d’aromes.

Jaume Gramona, director tècnic de caves Gramona no considera que l’envelliment del cava estigui el perill perquè segons afirma “són moltes les coses que es poden fer tant a la vinya com al celler per obtenir caves d’una gran qualitat”. Alguns dels exemples que exposa són les plantacions a més alçada dins la pròpia zona del Penedès ja que “està demostrat que cada 100 metres amunt que plantem una vinya, equival a 100 km de longitud nord de les seves condicions, per tant una vinya plantada al Penedès a 850 metres tindria gairebé les condicions que tenen a la Borgonya”.

El celler forma part, junt amb Juvé i Camps, del grup d’elaboradors que estan estudiant els efectes del canvi climàtic al món del cava dins el projecte Cenit Demeter.

Gramona considera que el canvi mal gestionat pot influir més en els escumosos que en els vins tranquils perquè són vins més sensibles ja que necessiten grau alcohòlic baix que permeti integrar bé el gas carbònic o tècniques que puguin fer retrocedir en el temps i anar a podes curtes amb poca fusta com les que es feien antigament, entre altres opcions.

Diversos experts consultats consideren que els paràmetres del canvi climàtic comencen a ser ja un fet real. José Ramon Lisarrague, professor de la Universitat Politècnica de Madrid i assessor de diverses firmes elaboradores penedesenques, ha explicat a aquesta redacció que el canvi climàtic afecta sobretot durant la fase de creixement del raïm junt amb un dèficit d’aigua a la planta, que pot provocar que es produeixin aturades de les fases de creixement del raïm, problemes per la realització de la fotosíntesi, avançament de la caiguda de la fulla i més exposició del raïm a la radiació solar. A conseqüència d’aquest canvi es produirà un augment de les despeses de producció ja que s’hauran d’aplicar tècniques enològiques per a pal•liar els efectes derivats dels desequilibris en la maduració, l’acidesa o els pH elevats. Algunes d’aquestes propostes passen per les veremes nocturnes, que cada vegada són més generalitzades però també algunes innovacions a l’abast dels enòlegs als cellers.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada