15 de gener, 2011

Jay Miller: M'encanten els caves rosats

Asseguda en un racó de la sala de tast de l’Incavi on Jay Miller avalua desenes de mostres que té preparades aquest matí de dissabte observo aquest gurú del món del vi que gairebé em recorda un afable Santa Claus sense uniforme. Segueix una rutina metòdica que comença amb la lectura de la fitxa del vi, segueix amb l’avaluació de l’etiqueta i la informació de l’ampolla i continua amb l’anàlisi, primer en fase olfactiva i posteriorment amb el tast pròpiament dit. Sempre és ell qui se serveix el vi.

Calculo que destina una mitjana de 3 minuts a cada vi tot i que amb algun , no sé pas si per molt bo o perquè dubta, s’hi ha estat fins a cinc minuts. No sembla que tingui pressa. Avui està tastant fonamentalment vins de la Terra Alta, la Conca de Barberà i el Pla del Bages. Ahir la sessió va ser de caves.

En acabar aprofito per conversar amb ell sobre la seva professió i sobre el vi abans no marxi a un dinar on l'esperen ja fa una estona.

Heus aquí alguns fragments de la conversa amb l’afegit d’algun apunt de Pancho Campo, Master of Wine i co-organitzador de la visita de Miller a Catalunya:

IP: Envejo la seva feina.
JM: És una molt bona feina però pensa que em passo el dia menjant i bevent. Tot i que he de reconèixer que és un plaer que algú es guanyi la vida fent allò que realment li agrada. Com puc cansar-me així? Jo tant sols em canso quan m’esgoto mentalment i això és difícil que passi quan fas el que realment t’agrada.

IP: No és massa responsabilitat el fet que una valoració seva feta a partir d’un tast pugui catapultar un vi al mercat dels EEUU?
JM: Realment hi ha dies que no acabo d’entendre com pot ser que les meves puntuacions puguin tenir tanta influència en les opcions de compra dels consumidors.
PC: Parker afirmava durant una estada a Espanya que no es consideren crítics ni es consideren ningú per criticar un vi. Diuen que sols busquen les característiques d’un vi i el recomanen.

IP: Són importants les varietats autòctones per al públic consumidor nord-americà?
JM: El públic americà és molt obert a tastar qualsevol cosa, és molt curiós i vol tastar sempre coses noves. Això, però, no vol dir que es tanqui a les varietats tradicionals. Jo no em tanco a les varietats tradicionals sempre que aquestes produeixin bons vins. A vegades una varietat de les clàssiques pot adaptar-se molt bé a una zona i donar un gran vi. Sempre que un raïm sigui autòcton millor però sempre cal que doni un gran vi.

IP: Creu que el consumidor de base entén molts dels vins fets amb aquestes varietats o acaba decantant-se per les clàssiques franceses o aquelles que ja coneix sobradament?
JM: El consumidor americà comença buscant el vi per varietats però una vegada que han experimentat són molt més aventurers i més oberts que els europeus. Si un vi els agrada, els produeix plaer i té una bona relació qualitat preu, ja s’ha triomfat.

IP: La moda dels blancs que sembla que s’està començant a apoderar del mercat espanyol, també existeix a l’altre cantó de l’Atlàntic?
JM: Als Estats Units sempre han conegut els blancs de Califòrnia, amb molta fusta. Ara s’està equilibrant i es comencen a conèixer molts altres vins com els espanyols Verdejo o Godellos, sense tanta fusta. Això està provocant que el públic busqui què més pot oferir Espanya, i tot això en un moment en el que l’economia és fonamental. Ara é sun molt bon moment pels blancs que no passin de 15-20 dòlars de venta al públic o pels negres que no superin els 25 dòlars.

IP: Què li han semblat els caves tastats?
JM: Realment bons. En els darrers 5 anys la qualitat del cava que arriba als estats units ha millorat moltíssim i ara realment trobem molts bons productes, tant o més bons que alguns xampanys.

IP: Quin és el perfil consumidor de cava als EEUU?
JM: Hi ha de tot tipus, però sobretot és gent que ha descobert que hi ha bons escumosos i de bona qualitat a un preu molt bo. Pensa que un xampany normal costa actualment uns 45 dòlars mentre que pots trobar molt bons caves a 20-25 dòlars. És per això que penso que el cava té un gran futur als Estats Units. Cada vegada hi ha més gent que els pren per dies assenyalats com Nadal o el Dia d’Acció de Gràcies, però encara pot augmentar el seu consum.

IP: I els caves rosats?
JM: Els rosats són fantàstics pels vostres pernils. Ara allà comencem a tenir bones xarcuteries on comprar embotits tan bons com els que teniu aquí i per a aquests productes els caves rosats són realment bons. M’encanten els caves rosats.

1 comentari:

  1. Gracias Inma por reproducir tan bien nuestras respuestas y las opiniones de Bob Parker. La verdad es que Jay y yo estamos encantados con la hospitalidad catalana y los vinos que llevamos catados. Desde aquí moltas gracies als vellera i als bodeguers (en nuestro pobre catalán). Pancho Campo y Jay Miller.

    ResponElimina