18 de desembre, 2010

Top de vins catalans per presentar la Guia 2011

M’encanta quan rebo una convocatòria per assistir a un tast a l’hotel que hi ha a sobre de l’estació de Sants. Segurament no és el més luxós de la ciutat però és comodíssim sortir del tren, pujar les escales i poder començar a tastar.
Amb aquesta bona predisposició vaig arribar dijous a la sessió de degustació que els amics de la Guia de Vins de Catalunya van organitzar per donar a conèixer els vins més puntuats de la guia del 2011 i de pas presentar la nova publicació.

Tot just entrar, un conegut m’increpà amistosament per no haver arribat abans i aprofitar per tastar tot el que hi havia alhora que em digué “és una passada, vas de celler en celler sabent que el que tastaràs és del millor que es fa”.

Realment vaig comprovar, no sense dificultats, que tenia raó. El problema era que hi havia tant poc espai de taulell per mostrar els vins de cada celler que molt sovint acabaves preguntant pel vi al del celler del costat.

Més enllà d’aquesta errada, sens dubte incòmode i agobiant alhora de tastar els vins i parlar amb els seus autors, la tarda va resultar genial.

En aquesta ocasió em vaig decantar per tastar blancs i he de reconèixer que feia temps que no gaudia tant assaborint xarel•los com el QX 2009 de Mas Candí, absolutament genial com sempre; o garnatxes com el Flor de Garnatxa 2008, de celler La Bòbila; El Quintà 2008, de Barbara Forés; el Nivia 2008 de Mas Llunes; el Didó 2009, de Venus la Universal (garnatxa blanca i macabeu) o l’Odysseus 2009 de Ithaca, entre molts altres.

Genials també el macabeu Akiles 2009 de Viñedos de Ithaca (confesso la meva admiració des vins d’aquesta veritat), el Montonega del penedesencs Mas Rodó o el Giró 2009, elaborat amb una desconeguda giró blanca per Giró Ribot. I tot plegat sense oblidar el fantàstic criança Petrea 2005 de Mas Comtal.

Tot això, a més, gaudint de bona conversa amb companys de tast i amb cellerers que anaves trobant a cada pas.

Ara, tan sols queda començar a estudiar-se la Guia de Vins de Catalunya i analitzar les conclusions que en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo ens ofereixen aquest any... però això serà objecte d’un altre post.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada