12 de desembre, 2010

De la vinya al vers

Sovint parlo en aquest blog de comercialització, vendes, collites, preus, reglaments... però avui permetreu que em faci ressò del vers que el soci de Covides Miquel Lleixà ha llegit aquest matí en el decurs de l’esmorzar que la cooperativa celebra cada any amb els seus associats.

Entre ironia i ironia, resumeix a la perfecció què en pensen els pagesos de tot el sistema que els envolta. És la seva visió, parcial com totes les altres, però poques vegades tan ben resumida com en aquesta composició.


Tot seguit farem la presentació
del vi novell d’aquesta anyada,
fruit del treball, de l’esforç, de la suor
i de més d’una ensulfatada.

Varem haver de podar amb fang,
amb l’aigua gairebé al genoll.
I algú, sense lògica, mentrestant
ens abaixava el preu del vi a doll.

Ens traiem el carnet de manipulador
del producte fitosanitari
i escampem un difusor
per ficar el corc dins l’armari.

Hem de fer cursos de seguretat,
hem d’anar ben protegits,
amb un guant encarcarat
que no ens deixa moure els dits.

Hem de tenir els collidors
amb més papers que enteniment
i si et venen els inspectors
et tracten pitjor que a un delinqüent.

Apuntem tots els tractaments;
per cada pet, fem una esquerda.
Es ben cert que hi ha moments
que ho enviaries tot a la merda.

I perquè tanta i tanta DO?
Catalunya, Cava, Penedès.
Perquè tenim la impressió
que no ajuden al pagès?

Tantes i tantes fronteres
sembla que les hagin inventat
per que els que remenen les cireres
ho tinguin tot més ben lligat.

Les DO’s tenen un bon reglament
però el que realment ens dol
és que sigui incoherent
el seu sistema de control.

Doncs ens emprenya
que es controli més el viticultor
que a tota l’altra penya
que viu del nostre sector.

Rebem pel tort i pel dret,
no paren de fer-nos la punyeta
i aviat per pixar al costat d’un cep
de casa ens faran dur la gibrelleta.

Però tot i viure amb aquestes lacres
que s’han enganxat al món del vi
no ens faran prous xacres
per fer-nos defallir.

Des de la humilitat,
ens ha d’omplir d’orgull,
ser amos de l’empresa que tenim.
I us asseguro que a dia d’avui
és la millor per rebre el raïm.

Tenim un vi reconegut,
tenim un cava excel•lent,
tenim un celler collonut,
enveja de molta gent

Per tant si algú us provoca
ficant la nostra empresa en dubte,
traieu pit i ompliu-vos la boca
defensant Covides i el seu producte.

3 comentaris:

  1. La de la gibrelleta és paradigmàtica: la vida del camp regulada desde les ulleres d'oficinista :D

    ResponElimina
  2. bonissim! estic plorant de riure! ;-)

    ResponElimina