24 de novembre, 2010

Serà que sóc de poble?

Durant anys he assistit a incomptables rodes de premsa. N’hi han hagut d’interessants, d’avorrides, d’inintel•ligibles, d’inacabables, de repetitives... però la d’avui ha estat una de les més surrealistes que recordo.

Parlo de la roda de premsa que Freixenet havia convocat a les 4, a l’impressionant Hotel Vela de Barcelona, amb la mediàtica Shakira, per presentar “les novetats de la Campanya Freixenet Carta Nevada 2010”.

M’assec i observo la gran taula presidencial col•locada davant d’un fantàstic contrallum i els fotògrafs queixant-se perquè no els sortiran bé les imatges.

A les 4, en Pere Bonet, director de Comunicació de Freixenet, explica que Shakira s’està preparant per al concert, que això porta molt més temps del que es pensaven i que mentre aprofitaran per parlar de la fundació pies Delcazos amb la seva directora María Emma Mencía.

De moment de la senyora Mencía ni rastre. En Pere Bonet continua allargant el discurs.

A les 16.20h arriba María Emma Mencía, gairebé li pren la paraula a en Pere Bonet i comença a explicar com és la fundació i què fa. Molt interessant.

A les 16.32 s’obre una de les portes de la sala i a mitja compareixença entren els membres de la família (Ferrers i Bonets). En Pere Bonet no sap si parar o continuar i és la senyora Mencía qui acaba donant la benvinguda als presidents i publicistes.

A les 16.40 encara no han acabat ni de respondre la segona pregunta i anuncien que Shakira està baixant.

Una periodista que tinc dues fileres més endavant aplaudeix emocionada tot i que ho fa amb delicadesa perquè no es noti.

Demanen als membres de la taula que s’aixequin i vagin al final de la sala per rebre l’artista. (no portaven ni cinc minuts asseguts).

María Emma Mencía agafa del braç, com bonament pot, el president Josep Ferrer, per ajudar-lo a baixar les escales mentre és abordada per en Jesús Mariñas que no para d’atabalar-la mentre baixa.

De cop i volta explosió de flashos.

Al final de la gran sala desenes de persones amuntegades criden “Shakira por favor, aquí”, “Shakira, a la derecha” “Shakira al centro”, “Shakira, a la izquierda”.

Escolto que un periodista que s’ha quedat assegut darrera meu diu “al final la chica se va a cabrear y los va a dejar a todos plantaos”.

Un minut i mig de flashos i de Shakires i la comitiva es dirigeix a la taula presidencial.

Pugen i seuen.

Quan ja estan asseguts en Pere Bonet diu que s’han equivocat i que havien de seure a la primera fila per visionar una part del muntatge que ja tenen fet.

Moments d’incertesa. Decideixen quedar-se.

Visionat del vídeo.

Acaba el vídeo i comença el concurs d’absurditats.

Trenca el gel en Javier Fernandez, un periodista de Madrid, amb una pregunta cabal, mentre veig que davant meu la Teresa Berengueras està fent saltets a la cadira demanant el micròfon. Al final l’aconsegueix però .... mala sooort! En Jesús Mariñas en tenia un altre i gairebé interromp la resposta de Shakira per deixar anar la pregunta que deu ser la més interessant de la tarda “¿te has comprado un piso en Barcelona?

No veig la cara de la Teresa Berengueres però em sembla que s’ha empipat de valent. D’una revolada li torna el micro a l’assistent i li diu que ja no vol preguntar res.

La roda de premsa continua amb la Shakira trampejant preguntes personals, insinuacions sobre relacions amb jugadors de futbol, presumptes plagis de cançons o qüestions sobre si pensa cantar en català. Fins i tot li pregunten si li han posat alguna multa per anar en moto sense casc i banyar-se en una font pública de Barcelona en un anterior videoclip. Ella aguanta estoicament i s’ho fa venir bé gairebé sempre per tornar al tema de la “Pies Descalzos”, a la tasca que estan duent a terme i a la importància de l’educació com a única via de desenvolupament dels nens i nens que acullen a la Fundació. Vaja! que demostra que té el cap ben moblat.

Hi ha veritables batalles visuals per intentar agafar la paraula i fer una pregunta.

Mentre, els fotògrafs s’han atrinxerat asseguts davant l’escenari continuen la seva cançoneta incessant amb els disparadors de les càmeres fotogràfiques, ara ja per sort sense flashos.

A les 17.20 la Shakira agraeix, s’aixeca i marxa.

I.. saben una cosa.. ? encara ningú ha parlat del Carta Nevada, ni ningú ha demanat a la Shakira si li agrada el cava o si en beu. Segurament podria haver fet jo la pregunta però... realment interessava a algú?

De tota manera no em facin gaire cas.. segurament com que jo sóc de poble no hi entenc de famosos.

16 comentaris:

  1. Felicitats i gràcies!!! He passat una molt bona estona i saps què? jo també sóc de poble i què?? Segurament és el que ha acabat pensant la Shakira de tots els que hi havien allà!
    Ah! felicitats també pels organitzadors!! Ja els hi portaré un curriculum!

    Trini

    ResponElimina
  2. Visca els de poble, Trini!
    Ah! Antonio, la resposta a la pregunta ha estat que no se l'ha comprat però ha trampejat molt hàbilment sense respondre dues preguntes més sobre si en comptes de comprar-lo l'havia llogat.

    ResponElimina
  3. bufff, la Shakira, quina maaaaandra.

    No la entenc quan canta (bé, això que fa ella), literalment no entenc la meitat del que vocalitza.
    Dec ser jo, es clar.

    En tot cas, si ho vols guionitzar i fer un sketch a Polònia no et surt ni la meitat de rodó que aquesta roda de premsa :D

    ResponElimina
  4. Imma, la propera vegada intenta, si et deixen, el que volies fer: preguntar si li agrada el cava o no. Ho tindràs ben difícil! mai he vist a la Shakira amb una copa de vi/cava a la mà. A veure si ara amb la compra/lloguer d'un pis a Barcelona podem entre tots, fer-li descobrir l'apassionant món del vi català.

    ResponElimina
  5. Si, realment tota la roda de premsa va ser una mica xou tot i que en honor a la veritat he de reconèixer que les convocatòries de Freixenet solen ser impecables. No sé què els va passar ahir.

    ResponElimina
  6. Però Imma... que de poble ni poble. Que no recordes l'any de la Pe?? I l'Alejandro Sanz??? A ningú li interessa parlar del cava, però tothom sap que és l'anunci de Freixenet. I això és l'únic que interessa!!!! Objectiu aconseguit!
    I les bones estones que passàvem amb les preguntetes. O les insistències per anar a l'altra roda de premsa, la que parla de cava... Jo ho enyoro ;-))

    Aissssss! M'ha encantat llegir-te. Ho he visualitzat i he rigut molt. Casi, casi era allà...

    Ester

    ResponElimina
  7. volia dir amb una copa de cava/vi que nos fos com a marca publicitaria....com a consumidor responsable de vi i cava.

    ResponElimina
  8. Segurament en Monegal faria un llarg "Ahhhhhhhhhhhh ... barrejar cava i escuma pot donar sorpreses inesperades".

    Bromes a part, les marques d'un cert prestigi haurien de començar a considerar les conseqüències de les accions de promoció amb personatges seguits per aquesta munió de reporters sense ofici ni benefici, parlant de tot menys de cava, però amb la benedicció visual de la marca patrocinadora, que és qui presideix l’esdeveniment.

    Com molt bé dius a l’article; s’ha parlat de futbolistes, multes i safareig però ni un segon del cava. Alguna cosa no funciona ni a ciutat ni a poble.

    ResponElimina
  9. jajajaja, Imma, m'he petat de riure, ja veig que no em vaig perdre res... o potser sí, depèn de com es miri, jajajaja

    Joan Nebot

    ResponElimina
  10. Imma, aquesta excel·lent contracrònica hauria de fer reflexionar a molta gent! Als anunciants (pq després de tots els diners que es gasten, no poden muntar un acte de forma tant barroera), a les persones que han de parlar/presidir un acte (el protocol serveix per no fer el ridícul) i als periodistes (tant els seriosos com els que no ho son tant) que accepten sense protestar retards inexplicables, impossibilitat de treballar amb òptimes condicions de llum/espai i que es presten a ser particeps d'un circ que res té a veure amb el periodisme. Imma, per dignitat dels bons professionals com tú, la pròxima vegada pregunta-l'hi si li agrada el cava!

    Francesc Palau

    ResponElimina
  11. He passat una estona rient.

    La veritat és que no em sorpren. Potser que Freixenet sigui impecable en les comunicacions i rodes de premsa, però tenen dins un embolic que no s'aclaren ni ells. Algun cop havia de sortir alguna cosa real, tal i com és.

    Bé, dels errors s'apren, o així hauria de ser ;-)

    ResponElimina
  12. Ei, maca!!! Un altre espot Freixenet... Quins records de saraus passats, i d'entrellucades al món de la crònica rosa. Apa, a beure molt de cava.Petons

    ResponElimina
  13. jajaja!! ostres Imma, això semblava allò de "lo que el ojo no ve"..(era aquest el títol?)m'ho he passat molt bé llegint aquesta crònica...molt millor que les "oficials" jejeje

    Pep Besolí

    ResponElimina
  14. Màgnifica crònica. A vegades el que importa és que parlin de tu, encara que sigui malament.
    Freixenet fa temps que vincula publicitat i premsa del cor. Ven marca i prou... També et diré que si tot va anar com tu dius, segurament s'han de tallar una quants caps perquè sobretot, les coses poden ser improvisades però mai pot notar-se :-)
    Petons i abraçades i espero amb candaletes el teu nou post... un que havia de parlar de Madrit, no?
    Oriol.

    ResponElimina
  15. gracies m'agrada molt la shakira!!!

    ResponElimina