07 d’octubre, 2010

La televisió és un bon suport per promoure el vi?

Tot conversant sobre el meu darrer post, aquesta nit/ matinada, cibernèticament, algú s’ha jugat amb mi una ampolla de Capçanes a que les vendes de Vins i Licors Grau pujaran de forma considerable després de la campanya televisiva que estan fent. No crec que hi hagi discussions perquè tant aquesta persona com jo pensem que les vendes hauran pujat, o si més no sabem que el nom de Grau haurà començat a cuallar entre un públic consumidor que potser fins ara no tenia ni idea que existia aquesta firma gironina.

A més han aconseguit que tothom parli de l’anunci i d’ells i han anat més enllà captant altres sectors de públic a través de les noves xarxes. Tenen perfil i pàgina a FB amb una actualització més que notable d’enllaços i tenen un canal a Youtube, actiu des del maig, on anuncien que penjaran l’anunci i el “making off”, tot i que de moment ens quedem amb les ganes.

Grau a banda, em permeto apuntar una reflexió sobre la importància de la promoció del vi a través dels suports audiovisuals tradicionals. Sabut és que la ràdio s’ha considerat sempre un mitjà poc útil per promoure el vi, tot i que hi ha hagut exemples exitosos com el de la llarga campanya de Faustino I, que es va fer en un conegut programa esportiu nacional de la Cadena Ser.

La televisió tampoc ha estat mai un suport adorat pels cellers. Segurament pel seu costos elevats, però estic segura que també per un rerefons que sortosament va desapareixent del pensament col•lectiu que associava vi anunciat per televisió a vi econòmic i de poca categoria.

Les campanyes de cava pel Nadal, cada vegada més elaborades i amb promoció de caves de més nivell, les campanyes de consum de vins catalans que realitza l’Incavi, les campanyes de Vinya Sol que ha realitzat Torres en algunes èpoques estiuenques o altres propostes que corren per les pantalles han fet que l’imaginari col•lectiu comenci a veure que no és tan estrany un anunci de vi a la televisió i que no necessariament televisió significa producte de qualitat justeta.

El que segurament caldria és sumar-hi més iniciatives com aquestes per anar fent més gran la bola, augmentar el consum de vi (sempre amb moderació) i mantenir els estàndards de la dieta mediterrània.

I ja sé que em falta parlar de crisi i que no estan les butxaques com per fer grans dispendis televisius... però si encara és el mitjà que arriba al gran públic i a la gran massa de possibles consumidors, perquè no fer un esforç?

Probablement arribem un xic tard perquè s’està començat a parlar ja de crisi del format publicitari a televisió davant l’atomització de l’oferta de programes i cadenes i de l’augment del consum, sobretot per part del públic jove, de reproduccions de programes via internet o d’eines diverses que permeten eliminar els continguts publicitaris.

De tota manera sempre és bo començar en algun punt i cal recordar que encara ara el gran públic som addictes televisius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada