15 de juny, 2010

Un president de DO que parla clar

Clar i català. Així m'agrada.! Que un president de Consell Regulador parli sense pèls a la llengua és d'agrair en els temps que corren en els que les bones maneres i el no bellugar-se per sortir bé a la foto estan a l'ordre del dia. Ara falta que tothom s'empapi el missatge. Olé Francesc!

(us reprodueixo el text de l'entrevista i foto apareguda al Punt la passada setmana realitzats per la Cati Morell)


FRANCESC PASCUAL PRESIDENT DEL CONSELL REGULADOR DE LA DO PENEDÈS

«El potencial que tenim al Penedès és un privilegi però aquí cadascú va a la seva»

Té 38 anys. Va assumir la presidència del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Penedès en un moment en què el sector demanava un canvi. El pla estratègic que la DO ha posat en marxa és un primer intent per trobar l'espai que s'ajusta realment als vins del Penedès.

– Com ha funcionat de moment l'arrancada del pla estratègic?
– «L'any passat vam posar en marxa algunes propostes del pla. Vam fer el Concurs de la Marca, que també va servir per començar a completar una base de dades sobre les persones que poden estar interessades en la DO. Els guanyadors van quedar molt satisfets de l'estada enoturística al Penedès i això és una prova més que aquesta és una via que s'ha d'explotar. A més, hem dedicat molts esforços a la promoció i a fer pedagogia. I una de les coses que hem detectat és que els cellers i elaboradors tenien poca informació sobre el que es feia des del Consell Regulador, així que hem posat en marxa un newsletter.»

– Aquest any el Consell Regulador celebra el 50è aniversari...
– «Sí, aprofitarem aquesta data per canviar els precintes de les ampolles de la DO i col·locar la nova imatge i prepararem algun acte festiu que pugui donar resposta a tots els sectors que poden estar interessats en la DO Penedès.»

– Un dels objectius del pla estratègic, quan el van presentar, era reduir la producció per incrementar la qualitat del raïm, han respost els pagesos?
– «La producció de raïm no ha baixat en la magnitud que esperàvem. La pagesia percep bé la teoria, perquè el somni de qualsevol pagès és produir poc i que el raïm estigui ben valorat. Però el cert és que ha pujat la qualitat del raïm. Ara ens falta ser capaços de reflectir aquesta major qualitat en el preu del raïm. L'ampolla ja l'admet però ens falta fer-la repercutir en la matèria primera.»

– Una de les apostes que es va fer era aconseguir que els pagesos diferenciessin les explotacions de la DO Cava i la DO Penedès, s'ha aconseguit?
– «No. Falta informació i hi ha un problema molt important, que és la situació econòmica. Les explotacions agrícoles són deficitàries. La intenció del Consell Regulador és aconseguir que hi hagi un registre separat de vinyes i que el pagès sigui conscient que diferenciant el producte en el seu origen aconseguirem millors resultats tant per a la DO Cava com per a la DO Penedès.»

– Fins a quin punt són reals les queixes del pagès?
– «Les queixes dels pagesos no són reals, són realíssimes. Abans de l'arribada de la crisi, els pagesos ja feia cinc anys que estaven en crisi i ara és dramàtic.»

– Però, en canvi, continuen collint el raïm... si hi ha pèrdues per què no el deixen al cep?
– «La vinya és un tipus de cultiu que no es pot canviar cada any segons com hagi anat la temporada. El pagès fa una inversió a cinc o deu anys quan planta la vinya i, si no vols assumir pèrdues increïbles, al final has de collir el raïm encara que només sigui per fer front al cost de manteniment de la vinya... El cert, però, és que el consumidor està molt més informat i és molt més inquiet del que ens pensem. En el pla estratègic vaig quedar sorprès que la problemàtica dels preus ha arribat tant al consumidor com al distribuïdor i tots dos no veuen possible que pagant malament la matèria primera es pugui obtenir un bon producte. No pagar el raïm a un preu raonable ens dóna molt mala publicitat i és una situació que hem de mirar de canviar, estem en un cercle viciós i pervers i hem de mirar de sortir-ne.»

– Per què no hi ha manera que funcioni una taula de preus?
– «Si la taula de preus no funciona és perquè a alguna de les dues parts no l'interessa. Jo he anat a taules de preus i allà no se'n parla, dels preus. Al final, es regeix per la llei de l'oferta i la demanda.»

– Però, en canvi, la llei de l'oferta i la demanda està escanyant el sector...
– «Jo tinc l'esperança i tinc inputs que el mateix sector s'està adonant que ens fem la competència a dins de casa i que això va en detriment de tots. Jo crec que estipular un preu mínim ens aniria bé a les dues parts.»

– Vostè defensa que el Penedès ha d'apostar per l'enoturisme com una garantia per mantenir el sector vitivinícola.
– «El potencial que tenim al Penedès ens converteix en uns privilegiats: som a mitja hora de Barcelona, una ciutat que rep uns tres milions de visitants a l'any. No hi ha gaires regions vitícoles que tinguin aquest context. El problema és que aquí cadascú va a la seva. Jo crec que les accions enoturístiques s'han d'aglutinar. El Consorci de Promoció Turística ha de trobar la forma de comercialitzar paquets turístics, sigui creant una empresa publicoprivada o mitjançant qualsevol altra fórmula.»

– Perquè ara l'única cosa que es fa és fer fullets d'informació turística...
– «Ara és fa promoció, es dóna informació però, al final, és el turista el que s'ha de muntar la setmana o el cap de setmana de vacances o el dia de visita que fa al Penedès. Hauríem de tenir la capacitat de donar-ho fet, això.»

– En els últims mesos s'ha obert una polèmica sobre la marca turística que ha de vendre el Penedès fora de l'Estat espanyol. Hi ha qui defensa que la marca Costa Barcelona hauria d'incloure el Penedès, mentre que d'altres diuen que n'hi ha prou amb un eslògan que acompanyi la marca dient «Mar, modernisme i Penedès»...
– «Jo sóc un gran defensor que el Penedès vagi tan amunt com sigui possible, però en aquest cas portar el Penedès tan amunt ens està comportant problemes terribles amb el sector hoteler de la costa. No es tracta de vendre's per un plat de llenties, però tampoc no té cap sentit que el nostre sector turístic se senti incòmode amb la nostra posició. Hem d'anar de la mà del sector turístic i arribar a un acord que satisfaci totes les parts. Jo crec que el problema és en l'àmbit de la marca.»

– La marca aglutina les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Llobregat. Creu que s'hauria de revisar?
– «Jo crec que la realitat de la costa de Sitges o de Vilanova té més coincidències amb la costa del Baix Penedès que no amb la del Baix Llobregat. La revisió de l'àmbit d'actuació s'hauria de fer urgent.»




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada