29 de gener, 2010

Una guia de vins com cal


Sempre he desconfiat de les guies de vins que em venen l’opinió d’un expert tastador amb noms i cognoms famosos. Segurament no els falta rigor però jo que he pogut veure com un d’aquests gurús tastava a Vilafranca els vins de la DO Penedès a ampolla descoberta no me les acabo de creure del tot.

A banda d’això sempre hi ha el factor del gust personal. El que per mi és excel•lent, per una altra persona pot ser simplement bo o fins i tot mediocre per la qual cosa sempre he recomanat mirar-se les guies com el que són: una simple orientació de tendències de mercat, un consell alhora de valorar alguns vins, especialment per aquelles persones aficionades però no molt avesades a aquest món i sobretot com un bon reguitzell d’adreces i referències per descobrir nous cellers i nous vins.

Avui, però, surt a la venda una guia de debò. La recomano perquè n’estic del tot convençuda i perquè l’amistat amb en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo em va permetre tenir l’honor de participar en una sessió com a tastadora.


La seriositat és absoluta. Les mostres arribaven a Espiells, on s’han fet tots els tastos, i s’emmagatzemaven en una mateixa sala, lluny d’agents que poguessin alterar el vi. Foto per la guia, registre de cada mostra amb una fitxa de cada referència i celler. Ampolla cap a la nevera sense càpsula. Una nevera per a cada tipologia de vi.

Les mostres van sortint de la nevera de forma totalment aleatòria. El dia que hi vaig anar jo crec recordar que vam tastar un Priorat, un parell de Montsants i tres Penedès. Tot plegat ho vam descobrir una vegada fetes les puntuacions perquè tot el tast es feia a cegues.

El Jordi i La Sílvia han sabut fer bé la feina, han lluitat com ningú per poder tirar endavant aquesta segona edició de la guia després de quedar-se sense l’editor que la tenia emparaulada i que se’n va desdir sense saber-se massa bé encara per quins motius però amb algunes sospites no confirmades de pressions d’aquelles que suren a l’aire.


Les seves puntuacions, i les de tots els que amb més o menys mesura els hem ajudat a tastar, segurament que no agradaran a tothom. Potser no en compartirem algunes i en descobrirem d’altres però els puc assegurar que el treball i la rigorositat hi són.

I esment especial també el que mereix el capítol de conclusions generals i de cada Do on, sense pèls a la llengua, es posen de manifest realitats que no sempre agraden d’escoltar. Segur que les podrem debatre, rebatre, discutir o aplaudir... però pel que jo he tingut ocasió de llegir abans que la Guia surti al carrer, segur que no ens deixaran indiferents. La qüestió és que hi hagi debat, que es generi opinió i que el sector, tot el sector, no es quedi indiferent. Crec que els puc assegurar que això últim no passarà.

2 comentaris:

  1. felicitats pels articles publicats. No soc cap entès en vins i caves, però segueixo els teus articles i acostumo a fer cas i ha probar les teves recomanacions. Fins avui no m'has decebut en cap ocasió i aconsello a tothom que segueixi les teves recomanacions

    ResponElimina
  2. Gràcies Jordi.
    Intentaré continuar així, explicant i encomanant passió pels vins!

    ResponElimina