13 de gener, 2010

Gràcies per tot Joan Milà




El cor sempre fa un salt quan sona el telèfon i et diuen que ha mort algú que coneixes, algú amb el que has conversat i algú a qui admires. Aquest és el cas d’en Joan Milà, l’enòleg i ànima dels cellers Mas Comtal que, malgrat que ara mateix ja no estava cada dia al celler, la seva ombra segellava encara els vins d’aquesta explotació familiar.

Actiu i cul inquiet, en el sentit més carinyós del terme, sempre havia conegut el Joan anant amunt i avall. Tant podia estar buscant una bóta amb les primeres proves de merlot dolç per donar-les a tastar com pujat dalt d’una filera de quatre bótes una damunt de l’altra per explicar els ets i uts dels seus vins a un grup d’enòlegs estrangers de visita al celler.

Recordo que amb ell vaig tocar per primera vegada ja fa bastants anys els famosos xips de fusta per al vi i recordo també una entranyable visita al celler d’Idrias, aleshores encara en construcció, i la passió amb la que ens donava a tastar els seus vins.

Era un home d’extrems però era un home estimat. Alguns dels seus amics més propers em comentaven aquest matí que havia sabut viure intensament però destacaven sobretot la seva afabilitat i el fet d’haver ajudat a molta gent.

La seva vida ha quedat a la Binéfar, a la carretera, mentre baixava precisament d’Idrias, però el seu record i el seu mestratge perdurarà sempre entre els amants del vi de moltes de les terres d’aquest país.

2 comentaris: