18 de desembre, 2009

S’estabilitza el nombre d’hectàrees de xarel•lo al Penedès després d’anys de davallada constant



Cada vegada són més les veus que des de l’administració o els organismes relacionats amb el sector aposten per l’impuls de la varietat xarel•lo com a signe d’identitat dels vins blancs penedesencs. El cos, la capacitat d’envelliment i les característiques d’aquesta varietat junt amb el bon fer de viticultors i enòlegs estan produint vins de molt alta qualitat, amb característiques molt especials i sobretot amb tipicitats que els diferencien d’altres varietats. En definitiva, una marca d’identitat que cada vegada és més buscada pels experts i professionals que són els que acaben marcant la pauta del consum.

Un altre tema és el dels consumidors de carrer que en general comencen ara a sentir a parlar del xarel•lo tot i que encara no tenen l’hàbit de compra, els coneixements suficients o les referències gustatives d’aquests vins. És normal, si tenim en compte la gran oferta de vins que existeix al mercat i la idea de qualitat que moltes vegades associem a varietats com la chardonnay, la gewüstraminer, la sauvignon blanc o altres. Idea que, malauradament, tot sovint ha estat promoguda des del propi sector penedesenc que ha fet bandera de la qualitat dels seus vins elaborats amb aquestes varietats foranies. Sense discutir-ne la qualitat d’alguns, no seria millor que el Penedès fos conegut per una única varietat més típica? Se’m fa difícil pensar que a la zona de Rueda facin vins que no estiguin basats principalment en la varietat verdejo, tot i que hi afegeixin en aquest cas sauvignon blanc, o que a Rias Baixas deixin d’utilitzar l’albarinyo com a bandera.

Veurem si algun dia no llunyà el Penedès també és conegut amb la mateixa força per la seva associació al xarel•lo. El camí, de moment, ja s’ha començat a fer i, més lent o més ràpid, esperem que la idea acabi quallant tot i que des de l’administració sembla que no vulguin acabar d’oblidar la resta de varietats, sobretot tenint en compte que algunes d’elles han anat augmentant any rere any la seva superfície de plantació.

Per exemple i segons dades del propi Consell Regulador de la DO Penedès la chardonnay ha passat de tenir 922 hectàrees plantades l’any 98 a tenir-ne 1.545 l’any passat, mentre que la xarel•lo ha davallat lleugerament seguint la tònica del descens generalitzat d’hectàrees de plantació que han experimentat també la macabeu i la parellada i que ha tendit a estabilitzar-se lleugerament en els darrers dos o tres anys.

Tot i així la xarel•lo és actualment la varietat més conreada de tot el Penedès amb una superfície total de 8.275 hectàrees aquest any 2009, segons dades extretes del Registre Vitícola de Catalunya del Departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, la majoria de les quals van anar a parar a l’elaboració de caves.

Coneguda a tot Catalunya

Malgrat que se l’associa com una varietat típicament penedesenca, la xarel•lo és coneguda també a moltes altres zones vinícoles. Segons Agustí Villarroya, responsable d’Assessorament Vitícola del DAR, és coneguda també amb altres noms i sinonímies a les diferents àrees de conreu: cartoixà, cartoixà marí o panser a Tarragona i xarel•lo o pansa blanca a Alella. Segons l’estudi sobre els noms dels raïms fet per Xavier Favà i publicat per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia l’any 2003, la primera referència escrita amb el nom de “xerello” data de 1785 i es localitza a la zona del Garraf però amb data anterior, el 1683, es troba citat el nom de pansal i panser a l’Alguer. Segons l’autor, etimològicament el mot xarel•lo procediria de l’italià “chiarello” que significa claret i fa referència a un vi clar, aquest fet podria fer pensar en una procedència remota italiana i en concret de l’illa de Sardenya.

Villarroya explica també que la varietat xarel•lo és “rústega i molt ben adaptada a la nostra climatologia” cosa que fa que no requereixi normes de conreu massa especials. A més té una gran diversitat de possibilitats enològiques ja que a banda “de l’elaboració de vins base per cava, permet també elaborar vins tranquils joves o de criança, varietals o amb cupatges amb altres viníferes així com diferents tipus d’elaboracions especials - maceracions pel•liculars, fermentacions i/o criança en barrica, etc”

Amb base sòlida

La base de l’aposta pel xarel•lo sembla ferma i de moment tot indica que les característiques de la varietat estan ben arrelades. Ara cal que es comencin a traduir les accions que facin que el nom de la varietat i els seus vins vagin arribant a oïdes dels consumidors finals.

Una de les primeres passes s’ha fet amb les jornades sobre la varietat que el passat mes de novembre organitzava l’Incavi i la DO Penedès amb la participació de nombrosos experts en la matèria. En el decurs de les sessions el director general de l'Incavi, Oriol Guevara, assegurava que "té sentit promoure aquells elements que donen identitat al territori, i el xarel•lo en dóna al Penedès". Guevara afirmava en que és una línia de treball que el mercat internacional demana per tal d’identificar varietats i territori.

Per la seva banda, el president de la DO Penedès, Francesc Pasqual, assegura que "a nivell de cultiu i tecnològic, és una varietat molt avançada i que està generant productes de gran qualitat" i subratlla que com que és versàtil, "permet diferents tipus d’elaboracions, tant de vi jove, criança o cava".

El president remarca també que el Pla Estratègic de la D.O. Penedès ha establert com un dels punts importants el foment i la potenciació dels vins blancs, i concretament de la varietat xarel•lo.

Des de la D.O. Penedès i seguint el Pla estratègic, s’ha proposat també a l’Incavi iniciar conjuntament un treball sobre els vins de la varietat xarel•lo per tal de intentar trobar si des del conjunt de vins que hi ha al mercat fets amb aquesta varietat es podent identificar uns grups segons la seves característiques sensorials i la seva qualitat. Josep Ribas, director del Consell Regulador explica que en primer lloc s’ha creat un Comitè de tast format per persones que, a criteri dels organitzadors, “tenen experiència suficient i professionalitat demostrada per a que les seves opinions puguin ser tingudes en compte, sobretot des de l’àmbit professional, ja que en els seus respectius lloc de treball coneixen molt be els vins de xarel•lo”. Per aquest motiu es busca un grup reduït però suficient estadísticament que confeccionarà una fitxa de tast genèrica, tenint en compte les possibles virtuts que pot oferir aquesta varietat i que en l’aspecte aromàtic acostumen a ser de flors, fruita blanca o dolça de pinyol, cítrics, tropicals o també amb la presència d’aromes de plantes vegetals fresques o seques, fruita confitada, especiats i torrats làctics, etc

Dins l’apartat del gust es valorarà que sigui fresc i intens i en el tacte es puntuarà el volum , la textura i finalment la persistència i l’harmonia.

Desprès de tastar les mostres, segons Ribas, els resultats identifiquen molt clarament dos grans grups: el dels xarel•los sense pas per bóta i els que han passat per una criança sigui més o menys llarga, en els que el roure. La fruita més madura i els fumats predominen per sobre de les flors i la fruita fresca dels primers.

Elaboradors que hi creuen

Però no oblidem que el xarel•lo és on és gràcies especialment als elaboradors. Principalment a una nova generació de joves empresaris que han apostat fort per la varietat i que en alguns casos fins i tot l’han fet bandera de les seves firmes. És el cas d’en Marcel Sabaté i Coca amb els seus vins i caves de terrer Castellroig que ja fa uns quants anys que es passeja pel món amb un ventall de xarel•los d’indiscutible qualitat.

Més modestos, però també joves i de prestigi creixent són els tres impulsors de Mas Candí que amb el QX, un xarel•lo elaborat a partir de quatre vinyes diferents i criat en quatre tipus de fusta diferents estan bategant fort dins els cercles especialitzats. En Ramón Jané, un dels responsables del celler, és manifesta un ferm defensor de la varietat per l’elaboració de vins de qualitat del Penedès perquè és “la que identifica millor el clima i la terra del Penedès”.

En la mateixa línia s’expressa també un dels grans defensors del xarel•lo penedesenc, l’Eudald Massana, que recorda que un bon xarel•lo s’ha de saber fer “perquè no es pot confondre el xarel•lo per fer vi que el que s’usa per fer base cava. Són perfectes tots dos però s’han de saber treballar des de la vinya fins al celler” .

Des de Parés Baltà, en Josep Cusiné també la considera una bona varietat amb “passat, present i futur per al Penedes” i ideal ”per a transmetre una zona, un origen i un clima”.

Són alguns exemples d’una llista d’elaboradors que cada dia va augmentant i que inclou noms grans i petits com els de Can Ràfols dels Caus, amb el Xarel•lo Pairal; Albet i Noya; Cal Raspallet Viticultors, amb el Nun Vinya dels Taus i l’Improvisació; Augustus; Torelló, amb el Crysalis; Mata d’Abelló, amb el Tottó; Finca Viladellops; Oriol Rossell, amb les Cerveres; Josep Maria Ferret Guasch; Cellers Pardas i un llarguíssim etcètera que fa que el xarel•lo soni cada vegada més. Ara tan sols falta un xic més d’impuls perquè també arribi a les taules de forma generalitzada i perquè, sobretot se l’associï ràpidament com a símbol d’identitat i qualitat del Penedès.

(Una part d'aquest post ha estat publicat dins l'especial dedicat al xarel·lo
del Setmanari El 3 de Vuit del 18 de desembre de 2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada