17 de novembre, 2009

Qui es creu el Penedès enoturístic? - Converses a l’antara


ArtCava s'ha especialitzat en una oferta enoturística de qualitat

Foto: Maridat Cava

Cada vegada que al llarg dels meus anys de professió periodística algú, generalment autoritats polítiques barcelonines, em deien que el Penedès vinícola havia de fer una aposta clara per l’enoturisme, la següent pregunta que els formulava sempre era la mateixa.

-Com es pot aconseguir això si la gent del Penedès no creu en la seva terra?

El més curiós és que la resposta sempre era la mateixa. Primer hi havia un lleuger somriure, un petit arronsament d’espatlles i seguidament el clàssic discurs de la necessitat de crear oferta.

Ningú, mai, em va contradir l’enunciat. Tothom donava per fet que era cert, que no crèiem en la terra on vivim. De fet em fa l’efecte que tot continua igual.

Els experts en comunicació interna afirmen que cada missatge directe o indirecte que rebem com a membres d’una comunitat el transmeten a una mitjana de vint persones. S’imaginen quina feina es podria fer si tots plegats ens creguéssim aquest Penedès i que cada cop que en parléssim amb amics o coneguts poguéssim fer de prescriptors en clau positiva d’aquest territori i de les seves activitats o els seus vins? L’efecte publicitari seria fulminant i el boca/orella podria convertir aquesta terra en una zona valorada per la seva cultura, pels seus paisatges i per un dens teixit d’activitats relacionat amb el món del vi.

Idíl•lic, oi? Potser utòpic?

Suposo que sí, però somiar encara és gratuït i vull pensar que hem avançat una mica i que encara es pot aconseguir fer més passes, malgrat que siguin petites petjades de formiga.

De propostes no en falten i tan sols cal fer un cop d’ull a les programacions d’espais com l’Aula de la Vinya i el Vi, a Sant Pere Molanta; a les activitats que Paddy Mannion organitza des de Torrelles de Foix amb excursions en bicicleta pel Penedès i tota mena de propostes relacionades amb el vi o la luxosa aposta que ha fet Can Bonastre, a prop de Masquefa, per promoure la cultura del vi, la gastronomia i el lleure, entre molts altres exemples.

Capítol a part mereixen els cellers que malgrat ser els primers interessats no acaben de sumar-se massivament a l’oferta de propostes enoturístiques i són molts els que encara decideixen tancar les seves portes durant el cap de setmana i gaudir d’un més que merescut descans dels treballadors o propietaris però que deixa els visitants orfes de la visita i amb els calaixos buits de les possibles vendes que es poguessin fer.

Entre els que sí que han fet els deures hi ha, òbviament, els tres grans cellers de la zona: Freixenet, Codorníu i Torres que tot just fa uns mesos va ampliar la seva oferta enoturística amb elements hologràfics i noves instal•lacions. Més modestos però igualment lloables són iniciatives com les que duen a terme les Caves Castell de Vilarnau, a Espiells, on programen una variada agenda d’exposicions, que complementen amb visites i recorreguts especials durant la verema o altres com caves Nadal, al Pla del Penedès, Castellroig, a tocar de Sant Sadurní, Massana Noya a Subirats o Jean Leon a Torrelavit, que organitzen actes públics i activitats culturals que permeten acostar el públic als seus cellers amb una certa periodicitat.

Cal fer també un esment especial de la firma ArtCava, d’Avinyonet, nascuda a partir de la idea de dos joves emprenedors que, fugint de produccions massives amb marges reduïts, van decidir elaborar caves a mida per que els clients poguessin fer-se ells mateixos el producte i personalitzar-lo. Ara fins i tot acaben d’incorporar a aquesta oferta una interessant proposta de maridatge gastronòmic a càrrec del restaurant Cal Matias, en el que ofereixen també un curset de cuina amb àpat inclòs al fabulós celler antic de la masia.

Moltes i variades propostes a les que tan sols falta afegir-hi el convenciment de la gent d’una terra que caldria que s’enorgullís de ser d’on és, de viure on viu i de consumir productes de casa seva.

Article aparegut aquesta setmana a la revista Perspectiva de l'Adeg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada