24 d’octubre, 2009

El passat dimarts feia quatre reflexions sobre l'anunci de Freixenet que ha refelctit l'apartat d'opinió del web www.vadevi.cat i que tot seguit penso que també poden ser interessants per afegir a aquest bloc http://www.vadevi.cat/article/vins_caves/567/la/crisi/es/la/crisi.html




Com ha d’estar de malament la situació econòmica i les perspectives perquè aquestes Festes un mega-gegant de la comunicació televisiva nadalenca com Freixenet hagi decidit no fer un nou anunci per donar la “benvinguda al Nadal”. Simplement repetiran el de l’any passat i llestos.

El primer que vaig pensar ahir en saber-ho era que la meva tafaneria es quedaria òrfena el primer cap de setmana de desembre buscant les bombolletes o el famós de torn davant de la televisió. Després vaig recordar que l’anunci de l’any passat no estava gens malament, al contrari, però ... dos anys seguits...! Ningú s’estranya de veure dues temporades seguides el mateix anunci de detergents o de recordar com any rere any ens anàvem passant el del “Vuelve a casa por Navidad” o aquell fantàstic “las muñecas de Famosa se dirigen al portal”. Però senyors de Freixenet, el problema és que ens tenien molt ben acostumats.

La mesura pot ser econòmicament encertada. Segur que ho és. Sobretot pel dineral que s’estalviarà la companyia en la producció de l’anunci i perquè segurament que els analistes d’opinió ens diran que d’aquesta manera s’ofereix una imatge de contenció econòmica que també és important per crear vincles amb la marca.

El que més m’ha sorprès però és el comunicat de premsa que Freixenet ha distribuït per justificar-ho, en el que afirmen que la decisió de repetir l’anunci la van prendre just després de la passada campanya i acaben arrodonint el seu argumentari vestint de peça artística l’anunci de l’any passat perquè les gimnastes consideren que mostra tota la plasticitat del seu esport i perquè el fons d’art del Museu Reina Sofia l’ha inclòs com a peça d’art en comunicació audiovisual.

De justificacions se’n poden buscar desenes però la crisi és la crisi i la davallada de vendes algunes empreses la xifren en el 15% (això és el que reconeixen obertament, tot i que en privat moltes eleven aquest percentatge). Segur que sense crisi tindríem nou anunci, bombolles daurades i presentacions espectaculars. Crec que això ho entenem tots sense que ens hagin de tornar a explicar les meravelles artístiques d’un anunci que tot i ser maco ha perdut l’efecte sorpresa al que ens havien enganxat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada