28 de setembre, 2009

Veremar amb por




A mi que m’ho expliqui algú perquè sinó no entenc perquè el Departament de Treball de la Generalitat l’ha agafat d’uns anys cap aquí amb els veremadors de tot Catalunya. Entenc que es vulgui perseguir el frau i la contractació il·legal de temporers. Fins aquí arribo.
El que no he entès mai és el perquè s’ha de perseguir allò que en diuen les relacions de veïnatge i que tradicionalment havien estat la base de la viticultura de moltes comarques catalanes. És cert que des de la Generalitat ja han explicat en més d’una ocasió que continuaran respectant aquestes pràctiques però malgrat això ja han aconseguit que la gent veremi amb por.
Fins on arriben aquestes relacions de veïnatge? S’ha de tenir parentiu sanguini amb el propietari de la finca? Fins a quin grau de relació familiar? Si ets un amic serveix o no serveix?
Dissabte tota la família vam anar a collir raïms a casa d’en Pere, un bon amic que fa alguns anys va comprar una hectàrea de vinya al Priorat. Una hectàrea! En total érem setze adults i disset infants per passar un dia de verema al Priorat; ajudar a collir raïms i compartir una bona jornada amb esmorzar de forquilla i ganivet i dinar de germanor inclosos.
A les 9 del matí aproximadament van començar els primers “veremadors”. A dos quarts d’onze tota la colla ja estava pujant i baixant entre els ceps costeruts.
A les onze soroll de motos. Toc d’alerta del propietari i tots a esmorzar per si de cas. Sembla que falsa alarma.
A tres quarts de dotze passa un helicòpter a poca altura però força despresa. A en Pere li canvia la cara. Ens confessa que la nit anterior, al cafè del poble, ja l’han advertit que els inspectors estan molt a sobre i que enguany estan fent moltes batudes pel Priorat. L’helicòpter semblava del Racc però comencen les conjectures.
Ja no hi ha la cridòria i l’alegria de primera hora del matí. Decidim que pel que queda per collir més val posar-se a la feina i afanyar-se pel que pugui passar.
Al final no apareix ningú però la verema s’acaba a la 1 del migdia amb un regust de delicte que no m’agrada.
Potser si hagués vingut algun inspector hagués girat cua veient la fila que fèiem trenta-tres persones, entre petits i grans, emparrant-nos entre els ceps; o d’altra banda, qui sap sinó s’ho hagués pres com un gran delicte que hagués derivant en l’aixecament d’una acta i en una marejada de recursos i paperassa o al cap i a la fi en una possible sanció cap a en Pere.
No vam fer res dolent (de fet vam estar més estona menjant que no pas collint) i sempre que en Pere o qualsevol altre amic em convidi ho continuaré fent perquè és una bona manera de valorar un producte que neix i d’ensenyar als més petits l’esforç del treball al camp i l’origen d’allò que mengem i bevem.
I quedi constància de nou que em semblen abominables les contractacions que s’han fet durant dècades a treballadors sense assegurar o a temporers sense papers però els pèndols estan fets per equilibrar-se i em fa l’efecte que el que ens pertoca està molt decantat cap a la burocràcia. És una llàstima que estiguin sembrant ombres de dubte a una tradició ancestral, la de l’ajuda mútua.

1 comentari:

  1. Hola Imma també sóc un amic d'en Pere penso el mateix que tu, ja que no sabria descriure millor el que vam viure el dissabte, és una exageracio aixó de no poder compartir una jornada tranqui.la i festiva amb la família i els amics. Crec que és molt important que el jovent que puja entengui el que costa treballar al camp ( el sol, pluja,el vent,..) són uns valors que si no es visquessin dificilment es podrien explicar. Una salutació Josep Mª

    ResponElimina