16 de març, 2009

No sé definir com va anar l'aniversari d'Uvipe

Com sempre escolto la ràdio mentre intento lligar quatre mots per aquest post pel regust estrany deixat per la darrera celebració del centenari d’Uvipe celebrada el passat divendres a Mont Marçal.
Emotives les paraules del fundador del celler, Manuel Sancho fent seva la tornada d’una peça mexicana que diu "dicen que no duelen las despedidas. Dile a quién lo diga que se despida" i entranyable l’acollida de la seva filla Blanca a unes instal·lacions que massa sovint han estat a l’ull de moltes rumorologies sobre fusions o compres.
La festa va resultar estranya. M’atreviria a qualificar-la de poc profunda. Discursos de Miquel Agustí Torres i Joan Aguado i medalles pel periodista Ramon Francàs, el Club Rotary de Vilafranca i l’actor Sergi López que, més enllà de figura mediàtica, és un vilanoví militant, divertit i planer que va reconèixer no saber-ne massa sobre vins però va aprofitar per explicar que li agrada el bon beure i la bona taula i que ho ha intentat reflectir al seu restaurant vilanoví.
Va faltar més argument sobre la situació actual, vaig trobar a faltar més discurs sobre el pas endavant que es diu que el Penedès vol fer per la qualitat i el posicionament dels seus vins i finalment van faltar empresaris.
Tot plegat una festa amb postgust difícil de definir.

1 comentari:

  1. Imma! Felicitats per aquest pas de retornar al blog! Aquí tens una lectora més.
    I un dia, ja parlarem amb una copa de xarel·lo sobre aquest Penedès que fa patir una mica.

    ResponElimina